dimarts, de juliol 01, 2008

El Pergamino de la Seducción

...any woman born with a great gift in the sixteenth century would certainly have gone crazed, shot herself or ended her days in some lonely cottage outside the village, half witch, half wizard, feared and mocked at.
Virgina Woolf Una habitación propia



Juana La Loca pel Mestre Joan de Flandes

Fa unes setmanes vai' acabar la lectura d'aquesta molt interessant novel·la de la meua admirada -cada vegada més- Gioconda Belli.





Ens narra mitjançant el personatge de Lucía i l'historiador Manuel la història de Juana Trastàmara I de Castilla, la més coneguda com Juana la Loca. Viurem com la narradora, Lucía, una noia de 17 anys, va descobrint i desxifrant els misteris que envolten la història d'una dona envoltada de voltors masculins. La prosa, sempre poètica, de Gioconda Belli ens permet tancar els ulls i convertir-nos nosaltres mateixos en Juana Trastàmara... sentirem i ens apassionarem amb ella, sentirem i patirem amb ella, sentirem i ens trairan...


Una molt i molt recomanable, tant per la bellesa de les paraules com de la narració: la desconeguda història d'un personatge molt interessant.



Aquí us deixo algunes frases del llibre:


  • Deja que tu decisión sea la de amarlo y el amor se te dará.

  • Mis pechos saltaron fuera y sentí el espacio abierto, el viento sin corrientes de la desnudez. Mis pezones se alzaron, se contrajeron como redondos ahuijones. Él me abrazó por la espalda. Sus manos rodearon la redondez de mis pechos al aire, amasándolos deliberadamente con una lentitud enervante como si fuera pan, como si se tratara de hacer subir la levadura de mi piel hasta que ésta se hinchara de placer.

  • Se aferraba a mí con el amor que odia a quien así lo tiene sometido a su embrujo.

  • La de Felipe reza: "¿Quién se atreverá?", y la mía que responde: "Yo me atreveré." Lo pensamos al casarnos; que él y yo nos atreveríamos tanto al mútuo amor, como a lo que el destino nos dispusiera.



(molt breu) apunt històric sobre Joana Trastàmara:

La que passà a la llegenda història degut a una suposada follia d'amor, i que en realitat fou una dona assetjada per les traicions masculines i les lluites de poder. No oblidem que fou reina de Castella, Comtessa-Reina de Barcelona i Aragó -mai succeí el seu pare, de fet-, (això suposava ésser senyora de Castella, Lleó, Galícia, Granada, Sevilla, Múrcia, Jaén, Gibraltar, Canàries, Índies Occidentals, Navarra, Barcelona, Aragó, València, Nàpols i Sicília, així com Bizkaia), arxiduquessa d'Àustria, duquessa de Borgonya i Brabant i comtessa de Flandes.

Declarada boja per les Cortes i no reconeguda com a tal a posteriori, i senyora dels Comuneros...



El seu marit fou Felip d'Habsburg dit el Bell (casada a Lieja el 12 de novembre de 1496); amb qui engendrà la infanta Elionor qui casarà amb Manel I de Portugal i Francesc I de França, el príncep Carles I de Castella i V d'Alemanya, futur rei de Castella i Aragó i Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, la infanta Elisabet que casarà amb Cristià II de Dinamarca, el príncep Ferran I, emperador del Sacre Imperi, la infanta Maria casada amb Luís II d'Hongria i la infanta Caterina casada amb Joan III de Portugal.

Tot i això, Juana passarà a la història pel seu amor per Felipe el Hermoso; i la seva supossada follia que anirà més enllà de la mort d'ell -i de les connivències polítiques del seu marit i el pare d'ella: Ferran II el Catòlic-. Acabarà els seus dies tancada al castell de Tordesilles, Valladolid, des del 1509, quan la reclou son pare, fins a la seva mort el 1555. Els seus fills es desentengueren d'ella.




Juana la Loca por Pradilla; en el Casón del Buen Retiro, Madrid.




trailer de la peli de V.Aranda:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"