M'he despertat del somni,
del singular,
de l'únic,
del pecat original
fet cornucòpia onírica;
plaent existència
entre les aigües primordials
essent Mag Mel
i tu eres la meva Fand.
He obert els ulls
en la primera claror
després de l'absoluta foscor,
i m'he cregut
en el Wingolf
davant la Fravashi:
era abraçat a tu.
Dormies tranquila;
davant meu
el teu somrís edènic.
L'obenc de babord
reposa sobra el teu cap
al recer del coixí;
tenia la mà
a la guitarra corba
de la teva cintura.
En mig del leteu
de flassades
eres un crannog
on niuarien
els meus somnis.
Només desitjava
veure't desperta
per poder besar
els teus llavis.
El teu cos,
cobert de blancs i negres,
era un Yggdrasil
als peus del qual
romandria eternament.
I et mirava,
desitjant que els somnis
de la felicitat
del plaer de l'amor
pogueren esdevenir
veritat.
En un tancar els ulls,
amb sospir profund,
tu et despertares...
Se t'il·luminà,
com nit
de perseides,
el teu rostre preciòs
amb un somrís asbolut;
i, simpliment,
em digueres
en un a confessió
eternament infinita
un petó...
N.B.S. juliol'08 BCN
imatge: Desnudo acostado con el brazo derecho bajo la cabeza
Colección Privada. París. Francia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada