d'això tracta aquesta pel·lícula; de la necessitat que tothom té d'ésser trobat... potser el que no sabem és si l'ordre és primer per noltros mateixos i després per qualcú altre... o l'errada és en el qualcú i cal que sigui algú molt concret...
Hi ha qui criticà el film per lent i gairebé insubstancial; bajanades! és una peli per estirar-se al sofà, tenir tots els llums apagats i la porta de l'ànima ben oberta... si has viscut, i has sentit el que això significa sabràs identificar-te... camins? on són els camins? com saber si la vida és allò que estem construint o el riu que vam deixar marxar pel costat...
potser és que mai he sabut cercar el meu camí; potser és que tinc por de crèixer; potser sé que la meua fada encara és per arribar; o potser és la por d'arribar a ésser un Bill Murray qui necessitarà al Japó massa tard per trobar la meua Scarlett Johansson; potser són els meus eterns dubtes...
LOST IN TRANSLATION
sols afegir que tant l'script, com la direcció són molt encertats, que les actuacions són excel·lents; i per damunt de tot la fotografia, superba; el so i la música molt encertades.
P.S.: per si algú té interés en vore què pot "fer" el doblatge per una peli... aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada