EL SIGNE D'INTERROGACIÓ (CARTES DINS D’UNA AMPOLLA DES DEL VAIXELL PIRATA – I)

Cap a l'estiu del 2004 aquest gran artista que és el Jerry (El Galo) em demanà si volia participar col·laborant escribint un article "friki" per a una incipient revista. Aquell projecte no tirà endavant, però l'escrit sí nasqué. Aquest és el primer.

EL SIGNE D’INTERROGACIÓ
Per al meu estimat Petrus Resapiens;
qui em regalà aquesta intuïció.

La vida, la història de la humanitat no hagués sigut la mateixa sense el signe d’interrogació... sense el signe d’interrogació que coneixem. Sembla mentida, però aquesta línia corva acompanyada d’un punt, d’origen i final, una mica distant, és el millor, i únic posible, reflexe del dubte, de la necessitat de coneixement, de l’esperança d’abandonar la foscor devers un futur millor.
El signe d’interrogació s’inicia en un solitari punt, un origen fosc on neix el dubte, i la necessitat de cercar resposta. Cal travessar l’abisme, deixar-se caure en les fondàries ignotes del riu que, sense saber on ens portarà, sembla ésser el nostre nou destí. És una línea corva; surgeix com un segment rectilini, producte de la nostra primera intuició; però tomba com si fos una panxa engendrada. Com si fos una malícia de la natura, podem imaginar-nos un òvul sent qui cerca la resposta entre un garbuix d’ebojarrats espermatozoides.
A continuació grafiem el nostre anhel; el jou que s’extén per la nostra ànima com el no-res per Fantasia. I ho grafiem perquè des de que una nit aquell simi bípede descobrí que tenia les mans lliures i encara no podia entendre el llenguatge dels macabres déus que somien entre signes matemàtics; sabé que el dibuix és l’exorcisme per els focs que ens incendien.
Al final hi és el repte; entre el garbuix de posibilitats, bogeries, enamoraments, idees fortuïtes i furtives, anhels, desitjos, malsons, camins... hem de sortir de la cova amb fermesa, escrivint el nostre propi camí; dibuixant el nostre destí. Fins arribar a la destinació...
Però en aquest descriptiu camí hem oblidat el fet clau. No hem tingut present la fractura traumàtica, un arqué desafiant a l’encomi d’Helena... la distància que existeix entre els punts d’origen i destí del nostre dubte i el camí que cal recorrer. Un no-res absent i una absència de res i de tot i l’esperança de tot; la dimensió de l’espai-temps on el cosmos i el kaos s’entortolliguen. Això és aquest blanc, on la llum de tots els colors és reflexada; i és gràcies a la seva existència que el dubte va a gafar de la mà a la humanitat i l’ha guiada en el seu esdevenidor.
És en aquesta mitjanit, aquest espai entre el punt i el traç, el jardí on les hurís podran renàixer en forma de llavors amb infinits cotilèdons que podrien arribar a esdevenir en miltonians paradissos perduts, o en l’impressió de la matinada, o en un palau per a l’amor allunyant-se, com una dama de ferro, o el nihilisme gorgià, la relativitat d’un univers en una nou... és en aquest espai, aparentment ínfim, on tot dubte es nodreix. La pròpia discontinuïtat ens olbliga a cercar quelcom per no ofegar-nos en el nostre propi inventat oceà imposible. I com l’evolució i el temps ens prohibeixen lamarxa enrera; hem d’ésser capaços, i com a mínim amb l’intent, d’arribar a l’altre banda de la discontinuitat: el llarg camí per resoldre el dubte.
Sense aquesta infinita ínfimitat les preguntes de la vida, des de la aparentment més crucial fins la més mundana, no haguéssin sigut el mateix; i potser encara seríem dalt de l’arbre... o haguéssim baixat per sempre per ésser pols estelar dubtant entre l’humus...
És en aquest espai on convergeixen, des de la divergència de l’ànima, el dubte de l’amor, l’incògnita dels colors, la subtilesa de la paraula idònia per acaronar, l’intangibilitat del temps, la por a la mort, l’enigma de l’espill; i molt més de tot allò que mai podrem arribar a imaginar.
La discontinuitat és la frontera de la nostra ànima; i només en la confrontació de les diferents magnituts del dubte, en aquest aparentment espai buit, podrem seguir el nostre devenir en un univers que ningú sap cap a on esdevé...

MrTorture
BCN estiu 2004