Jo he vist coses que
vosaltres no creuríeu.
Atacar naus en flames
més enllà d'Orió.
He vist rajos C brillar
en la foscor més enllà de les portes de Tannhäuser.
Tots aqueixos moments es
perdran en el temps
com llàgrimes en la
pluja...
És hora de morir.
Tal
vegada he percaçat somnis
per
dur-los
fins les
nostres contrades
obviant
que no sempre
són
miscibles
les
seves llums i les nostres foscors.
Vaig
desitjar,
i qui
sap si vaig creure,
que us
podria fer partícips
en
anhels pirotècnics;
però la
música
no
sempre balla
quan ens
trobem a les portes de l'Infern.
Imaginí
que podia
corporificar
les fades,
potser
no vaig inferir
que no
érem sinó titelles;
malaguanyada
sang
si no
renaix
florint
entre la brossa.
Dóna'm
la mà,
rescata'm
del malson
de no
haver salvat els somnis;
podrem
trobar
la llum
de la lluna
des del
nostre nou far?
Natxo Barrau i Salguero
Barcelona
13/II/2013
Després
d'un dels menys reeixits espectacles de Diables de Les Corts
font de la imatge: aquí
Potser, qui sap, tal vegada...
ResponEliminaAi aquests espectacles cada vegada menys reeixits! Bé, caldrà seguir treballant.
A banda que m'agrada el poema per com expresses el que sents, m'agrada veure com cada vegada ets més capaç d'introduir tot el que vols en pocs versos. Així el poema és d'una major intensitat i et permet seguir el fil fins l'últim mot.
Felicitats!
Gràcies!
EliminaSí, els espectacles caldrà seguir treballant-los; tot i que havíem, fa poc, arribat a un nivell força bo; però clar, com en tot a nivell de colla, cal implicació i ganes.
Respecte el poema, sí, és cert, cada vegada es dóna més sovint que el poema sigui menys llarg i fins i tot més entenedor; tot i que cal recordar que la "meva veu poètica en català" sempre havia estat força més intel·ligible que no pas la castellana.
Potser, tal vegada, qui sap, ara més sovint dono més importància al contingut que no pas al continent, que no pot negligir-se o deixaria d'ésser poesia.
Suposo que tot depèn de la voluntat amb què les muses hagin eixit del Parnàs.