Cada vegada que ens
creuem,
somrius...
I el teu somrís
és com l'àmfora de
Pandora:
em sento caure,
com si l'abisme
hagués furgat en el meu
interior
i totes les pors
florissin el vol del teu
somrís,
i em sento dolçament
subjugat
sota la teva mirada
refulgent
com un cometa entrant
a l'atmosfera...
Continuaràs travessant
l'espill
quan ens creuem
per somriure'm?
Natxo Barrau i Salguero
BCN 6/II/2013
Això és inspiració
ResponElimina:)
Ja sabem que la inspiració és quelcom voluble i que t'enxampa sense tu saber-ho, allà on les muses decideixin... La dificultat és poder estar preparat per fer-los cas.
EliminaM'encanta.
ResponEliminaEl somrís, el moment, l'instant d'atrapar-lo i desitjar-ne més, les paraules.
Ets un poeta!
Jo sempre et seguiré somrient.
I sí, és complicat això de la inspiració... quan ets al cotxe o a punt de dormir...
Uns instant capturat al moment, com una instàntia fotogràfica, això intenta ésser de vegades la poesia; tractar de transmetre aquella imatges i les sensacions que genera.
EliminaI les mil-i-una versions i perversions que es poden fer tant del moment en si com de les seves evocacions i recreacions.
Gràcies per voler mostrar-me sempre el teu meravellós somrís...