Corriente sanguínea

Avui he llegit, amb moltes ganes, la novel·la Corriente sanguínea de la Patricia Muñiz il·lustrada per en Bouman. Val a dir que vàrem tenir la sort de tenir un dels primers exemplars de l'obra, i signada pels autors gràcies a la màgica diada de Lo Cavaller Sant Jordi. La novel·la és una salvatge fantasia perversa salpebrada d'àcid humor. Ens narra en unes breus hores les vides de quatre personatges solitaris abandonats en aquest món de falses companyonies. Aquests quatre personatges es troben, o aspiren trobar-se, per compartir solituds i, tal vegada, i si els fluids vitals ho permeten, tal vegada compartir una companyia incipient que pot permetre abandonar, definitivament, la resta del món.

Amb un estil directe, sense gaires concessions, com l'ambient asèptic d'una sala de cinema, la narració és plena de referències cinematogràfiques, l'autora ens narra les vicissituds d'aquests quatre particulars éssers a tomba oberta, com si en qualsevol moment aquests personatges poguessin tornar pel seu forat negre al seu propi cau i no poguéssim conèixer tota la història. Tot i aquest estil quasi de guitarra elèctrica en un fosc concert de rock una nit d'assedegats vampirs, trobem algunes frases, quasi versos de la veritat fluïda, ben destil·lades com si fossin roselles naixent en un camp de blat.

En aquesta accelerada fugida cap endavant dels personatges descobrirem com els fluids corporals esdevenen el motor dels desigs que peixen les ànimes. I, tot i poder semblar, i ser-ho, una història d'extrems, quasi parafílicament duta davant l'abisme per obligar-nos a mirar-lo i que per tant ens faci d'espill, trobem les més elevades i baixes passions, les accions més simples i ximples i les complicades i estúpides de la maquinària existencial humana. En definitiva, aquesta història, bellament adornada pels dibuixos quasi naïfs, curiós contrast necessari per la descarnada vivència, ens mostra, amb un sarcasme punyent i esquitxant com les passions són l'única motivació per sobreviure. M'agradaria veure aquesta història adaptada a la gran pantalla, podria ésser una experiència de fruïció fluïda. Us recomano que us deixeu portar durant una estona, que us serà agradosa, tot i que només sigui per la estranya sensació de riure que us provoca la morbosa delectació, per les passions desfermades en aquesta corrent sanguinosa...

[Nota: text escrit el 24/IV/2012]