Hold off the earth awhile,
Till I have caught her once in mine arms:
[Leaps into the grave.
Now pile your dust upon the quick and dead,
Till of this flat a mountain you have made,
To o'er-top old Pelion or the skyish head
of blue Olympus.
Hamlet, Act V. Scene I W. Shakespeare
¿Quan una persona mor jove, quants destins es trunquen amb ella? Òbviament, allò que podia haver esdevingut la seva pròpia vida desapareix del món dels possibles, però també totes aquelles interaccions que es podrien haver originat.
Tot i restar la possibilitat d'ésser atractiva la imatge d'un Etern encadenat a un llibre on les vides són escrites, com si Ananké hagués utilitzat una tinta inescrutable i immarcescible perquè les Moires sabessin què fer amb el fil,
no ens permetrem el luxe de creure en destins preestablerts. Mes això no esborra que cada vida truncada és una alteració de la biocenosi i per això hi ha interaccions que tal vegada es produiran en un altre univers paral·lel on aquesta mort no hagi esdevingut.
No cal fer cap llarga conversa de te per entendre que, més enllà de la pròpia persona que marxa, la seva família és qui perd totes aquestes possibles interaccions. Una mare que potser ja no sabrà que gronxar una filla i viurà un calfred al veure un gronxador agitat pel vent en meitat d'un parc desert.
No és sols la sensació de buidor cada vegada que respiri o senti l'alé de la vida en travessar un caminoi pel bosc o escoltant la cridòria eterna de la quitxalla a la vora de l'aigua a una platja. Potser aquesta mare mai descobrirà un llibre, una cançó un quadre o una pel·lícula que li canviarà la vida; o la tristor eterna no li permetrà respondre a un somrís en una altra ciutat. Potser aquesta mare restarà arraulida a les seves tasques com una vídua massa jove.
Si la gebror està començant a cobrir la nostre pell, fugim devers horitzons glatints, però si en deturem al mirador dels trencalls on la mar escridassa una terra que no vol fer-se seva podrem comprendrem un altra volta encara més esfereïdora:
I si aquella era la persona perfecta per l'amor d'una altra? Què succeirà a la persona que resta? No és sols ella que perd la possibillitat d'experimentar l'amor, sinó que l'Amor, aquell que pot ésser l'únic motiu vital d'aquesta vida, que ella no rebrà tampoc el no el donarà.
Pot haver qui pensi que la pèrdua d'allò que no és conegut no és tan dura com l'enfosament del vaixell després de la tempesta; però penseu que podem observar un mariner vagant pel port cercant la seva nau i sense trobar-la mai, o enfonsant-se a cada temptativa sense poder reeixir mai d'arribar a abastar l'illa amarada de perfum de paradís.
Aquesta persona que mor deixa tot un reguitzells de cadàvers futurs que seran orfes de la seva existència. Qui sap quantes persones aixecaran la mirada un matí al rentar-se la cara i sentiran com si algú els la tornés però des de l'altre costat de l'espill, tot i que no hi haurà ningú al seu costat, o serà qui hauria d'ésser, i tal vegada el seu cor pensaria que els seus ulls són urbs d'ella. O qui sap si hi haurà qui demanarà un desig en veint la lluïsor d'un estel fugaç sense saber que el seu desig és l'estel, que temps ha desaparegué. Us heu parat a pesar, una nit en despullar-vos solitàriament a la gairebé foscor de la llum exterior, que aquell calfred que semblava que us acaronés tal vegada és el vostre passat que una mort no deixà que el seu futur esdeevingué el vostre present?
Qui sap qunats records sols esdevindran somnis incomprensibles amb la mort d'una persona jove...
Totes aquestes fulles no caigudes a la tardor, perquè l'arbre no arribà a copsar la llum de la primavera són morts en vida que resten després de la pèrdua i desaparació d'aquesta jovenesa que sols resta com un mocador voleiant damunt les onades perdudes.
Quántes morts en una única mort...!
.jpg)
La muerte es una vida vivida. La vida es una muerte que viene.
Jorge Luis Borges
imatges:
- Turó de l'Home, per Raquel Riba i Raja
- Destí, dibuix a partir de les creacions de Neil Gaiman
- El fil d'or, per John M. Strudwick
- Portada de Univers in a nutshell de S. Hawking
- Riells i Viabrea, per Raquel Riba i Raja
- Magdalena com la melancolia, Artemisia Gentileschi
- Boies per assenyalar un naufragi, J.M.W. Turner
- Passejada a la matinada, C.von Friedrich
.jpg)
