tornem.
caminem pels carrers,
gairebé deserts;
em parles de tu
i em fas (encara) més teu.
Vols que sàpiga qui ets;
i això fa
que t'entregui la meva ànima
en la safata dels meus llavis.
Em regales el teu passat;
i així, nosaltres
construim el futur...
BCN 11/I/09
fe de errates:
ResponEliminacarres --> carrers
A part d'això, empalagós però bonic ;)
Ptons
gràcies per la correció.
ResponEliminasí pot ésser empalagós; però de vegades, no és gens fàcil acceptar el passat o part del passat d'una persona.
...de vegades pot costar, però hem de tenir present que el passat passat està i que gràcies a ell ara som el que som i tenim el que tenim. Acceptar el passat per saber viure el present al màxim i construir un bonic futur.
ResponEliminat'estimo
òbviament, som el que hem 'nat formant amb el temps i tot allò que ens ha succeït (les nostres circumstàncies)... i cal valorar-ho com que ara som el que som gràcies a això; així un mateix com qualcú...
ResponEliminaés com tu dius:
Acceptar el passat per saber viure el present al màxim i construir un bonic futur.
emperò, la millor forma de donar-se a una altra persona és superar-nos a nosaltres mateixos per superar les nostres pors irracionals i tribals i donar gràcies perquè és com és i així l'estimem i volem construir junts el futur...
resumint, com sempre m'he perdut pels viaranys, el passat és allò que en elpresent ens fa ésser com som per poder construir el futur; així que quan estimem algú cal estimar-lo en tot temps i espai.