diumenge, de gener 18, 2009

ESTIMADA MARTA Miquel Martí i Pol



un dels libres que he pogut llegir en aquest principi d'any ha set Estimada Marta de'n Miquel Martí i Pol. Gràcies a ésser un inesperat regal de reis, aquest ha pogut ésser, tot i que sembli mentida, el primer llibre seu que llegeixo. N'havia llegit poemes agafats al vol, però mai m'havia assegut a gaudir del pas del temps en un libre de Martí i Pol. I, com ja havia decidit que seria un dels autors "a descobrir" d'aquest 2009, doncs ha sigut un inici poètic perfecte.

Respecte el llibre; m'ha agradat força. La seva poètica és senzilla però intensa; directe i acaronadora; seny i rauxa. Aquesta obra escrita entre 1977 i 1978 es subdivideix en tres parts: Set poemes d'aniversari, Capfoguer i Estimada Marta; més un pròleg on parla del perquè d'aquet llibre. La primera part són set poemes per "commemorar" els set primers anys de la seva malaltia. Transpiren la mirada neta d'un poeta, d'una persona, que ha decidit mirar l'hortizó cada dia i somriure; de continuar caminant cap endavant. La segona, parla sobre una de les dues coses que li permet la malatia, la reflexió -l'altra, el desig serà tractat en l'última part-. Aquí el poeta medita sobre la vida, sobre la vida quotidiana. i com ell mateix diu "La veritable mort és desertar." Destaco, per brutalment preciòs, el poema "molt he estimat..." (veure més endavant). L'última part és, personalment la millor. La poesia del poeta es deixa anar i és com les onades arribant a la platja de la nostra pell. La seva capacitat de representar un idili, en i amb totes les seves parts, és senzillament meravellosament vital. L'amor és la vida, i per tant el desig i el sentiment que genera és el que dóna siginifact a la nostra existència. Converteix el desig eròtic en realitat; i posseixen les paraules la capacitat de fer-nos sentir allò que duen escrit. És intens, transmet la bellesa i els sentiments; fa que realment ens veiem i ens sentim conuntament amb la persona estimada.

Una obra molt recomanable, especialment la tercera part -de la que copio un poema al final-.

I recordem que com digué Archibald MacLeish: un poema no significa, és.


Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.



VI

Abrupte i prepotent, aquest esclat
que em serva erecte i m'empeny cap a tu
muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent
a la crida del temps, deturo el temps
en el teu cos i et beso els llavis molls
i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc de somnis pel crestall dels mots
i en el silenci dens d'uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences. Glops de boira i mar
fan d'horitzons que vulnerem, i tot
és el teu ventre lleu i els teus malucs
durçissims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.

Miquel Martí i Pol
Roda de Ter 1977-1978 (Estimada Marta)

6 comentaris:

  1. Per a qui vulgui fer una ullada, el comentari del llibre fet a Nosaltresllegim.cat:

    http://www.nosaltresllegim.cat/2010/estimada-marta/

    ResponElimina
  2. Natxo,un comentari molt bonic, igual que el que has fet per a "nosaltres"! No cal dir que t'esperem sempre que vulguis per allà, eh? Llegir un post teu ens agradaria d'allò més!!! (si em permets la broma, "Demano poc, demano poca cosa").
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. M'alegro que t'agradés aquest petit gran regal inesperat de reis. La veritat és que és un llibre sublim i m'alegro haver contribuit al teu descobriment personal de Martí i Pol.

    Sens dubte és dels millors -per no dir el millor- poeta que tenim al nostre país. I dic tenim i no teníem a propòsit, perquè les seves paraules que van ser la seva vida, viuran per sempre amb nosaltres.

    El poema Molt he estimat... és dels meus poemes preferits i és d'aquells que sempre em ronden pel cap i vaig recitant lentament cap al meu interior.

    Raquel

    ResponElimina
  4. Gràcies Montserrat. Les col·laboracions continuaran.

    Gràcies Raquel pel regal. Com bé dius les seves paraules sempre seran en i amb nosaltres per il·luminar-nos.

    ResponElimina
  5. Ja posats em permeto copiar el comentari que he deixat respecte el llibre a Nosaltresllegom.cat:

    http://www.nosaltresllegim.cat/2010/estimada-marta/

    Llegir poesia és un dels meus plaers predilectes. Ara per ara puc gaudir-lo en català, castellà i anglès, la resta de llengües cal traduir-les (però potser ara no és el lloc per entrar en aquest debat). Tant ha esdevingut plaer que he arribat a fer lectures poètiques en escenaris humils.

    Aquest plaer, llegir poesia, requereix del lector que vulgui ésser partícip de la pròpia obra. No es pot fer una lectura lleugera com de certes novel·les que podem seguir sense una atenció absoluta; la poesia ens demana, si volem entrar en el seu Parnàs, que vulguem endinsar-nos. Cal mimar-la i dedicar-li temps. Els detalls esdevenen importants. Més que mai, algú ens està obrint la seva ànima, i com no permetríem que la nostra millor amiga o el nostre germà ens expliqués quelcom vital per ells com si res, un poema necessita que li prestem atenció.

    També és cert que no és fàcil endinsar-se en el, moltes vegades, laberíntic món de la poesia. Ara bé, una vegada seduït, aquest amor és per a tota la vida.

    Trobo molt encertada la tria. Miquel Martí i Pol és un dels millors poetes del segle XX, i no sols de la nostra llengua, sinó a nivell global. És un poeta del poble, és la pròpia veu de qualsevulla de les persones que et pots trobar pels carrers esdevinguda art sublim. Tenia la capacitat de florir un jardí amb les nostres paraules més quotidianes vestint uns versos sublims que ens semblen que fins i tot nosaltres podríem haver escrit. No podem obviar, emperò, que una de les majors dificultats de la poesia es fer semblar fàcil allò que és pura orfebreria; fer-nos sentir com a propis els sentiments continguts en el poema.

    En aquest llibre hi ha alguns poemes autènticament sublims, “exempli gratia”: “Debades plou en un lloc remot.”, “Molt he estimat i molt estimo encara.”, “Abrupte i prepotent, aquest esclat”, “No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest”, “Lluny, Marta, lluny de tot i en solitud;”. Trobem la ingent capacitat del poeta per mostrar la joia de la vida, l’exaltació de l’amor, la seva carnalitat absoluta i perfecta; hem viscut abans la seva mirada oberta cap al futur una vegada “acceptada” la nova situació provocada per la malaltia.

    Però, si una virtut té la poesia, com l’art gràfic, és la capacitat d’interacció entre l’autor i el “gaudidor”. Mentre l’autor somnia transmetre una obra en concret, aquesta esdevé una miríada d’obres en cada lector, en cada llegida de la mateixa. És com mirar la mar una vesprada de tardor, tot i semblar el mateix sempre hi ha matisos diferents. Noves vistes apareixen a cada nou espectador de l’espectacle.

    En casos com la poesia poden ajudar i molt bones edicions amb acurats pròlegs i fins i tot anotades.

    ResponElimina
  6. Hola Natxo!!
    És un plaer descobrir el teu blog, mil gràcies. Em presento, em dic Marta i estic fent un llibre de poesia com a projecte final de disseny gràfic. Una part del text del teu últim comentari em va genial:
    'Però, si una virtut té la poesia, com l’art gràfic, és la capacitat d’interacció entre l’autor i el “gaudidor”. Mentre l’autor somnia transmetre una obra en concret, aquesta esdevé una miríada d’obres en cada lector, en cada llegida de la mateixa. És com mirar la mar una vesprada de tardor, tot i semblar el mateix sempre hi ha matisos diferents. Noves vistes apareixen a cada nou espectador de l’espectacle.'

    És just el que volia transmetre, així que amb el teu permís l'agafaré per posar-lo com a 'cita' a l'inici del llibre. M'agradaria saber el teu nom complet per poder citar-ho correctament i com et mereixes!!

    Mooooltes gràcies.
    Per si algo, marta.vilella@ideponline.com o Mrt Art al Facebook.

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"