L'Amor sedueix la Innocència

Les llums de la vesprada gairebé no travessen el garbuix del bosc i arriben amb llangor fins els camins. Qui refulgeix és el rostre de la Innocència, noieta complaguda en mans de l'Amor. Ella somriu davant les moixaines i amanyacs que surten del cos del portador del buirac entre les ales. Llançant flors als seus peus, el Plaer juga dibuixant el paradís per la innocència en braços de l'Amor. I com la nit persegueix el dia, darrere d'ells el Penediment imagina davallant en un plor inconsolable, el dol que serà en un futur aquest joc de la sang i el sentiment. El rubor ha pujat a les galtes de la Innocència; les mentides més dolces de futurs surten dels llavis de l'Amor mentre el Plaer somriu, còmplice, sabent que les sagetes del geni alat creen palaus de sorra a la pell, cada vegada més marinament extasiada, de la Innocència. Penediment ploraria en veu alta, ha conegut les vires occidores del amant i torturador de Psiqué. Innocència imagina les erotídies com el joc perfecte; i en els seus ulls Plaer fa llepadits d'imaginar-se els destrets d'un cos com el de la Innocència. Amor l'acarona amb la subtilesa d'una fada reposant dalt d'una fulla d'avellaner. Innocència mor, psíquicament, en l amar dibuixada per l'erogen cos d'Amor; mentre Penediment es trenca la veu en un esgargamellar-se sord... els ponts són derruïts, l'enemic ha penetrat a la ciutat. No hi ha sortida; i el que és pitjor, només hi és la derrota. Plaer saltironeja per entre els arbres en flames gaudint de la tragèdia de l'enamorament. Amor ha seduït la Innocència... ja sols resta esperar la caiguda de l'horitzó. Penediment clava els seus ulls en Plaer i el condemna per la seua poca intel·ligència emocional; Plaer denigra Penediment per la seua poca capacitat sensorial. Innocència es desfà en mans de l'Amor... El bosc incendiat veu com Penediment marxa en negra processó de dol, mentre Plaer canta les joies de la bacanalitat. Amor es dedica a realitzar els seus dotze eterns treballs, seduït i conquerint per sempre la Innocència...

text inspirat en el quadre L'Amor sedueix la Innocència de Pierre Paul Prud'hon (1808-1810).
N.B.S. BCN julil 2008.

del dormir i el despertar

M'he despertat del somni,

del singular,

de l'únic,

del pecat original

fet cornucòpia onírica;

plaent existència

entre les aigües primordials

essent Mag Mel

i tu eres la meva Fand.

He obert els ulls

en la primera claror

després de l'absoluta foscor,

i m'he cregut

en el Wingolf

davant la Fravashi:

era abraçat a tu.

Dormies tranquila;

davant meu

el teu somrís edènic.

L'obenc de babord

reposa sobra el teu cap

al recer del coixí;

tenia la mà

a la guitarra corba

de la teva cintura.

En mig del leteu

de flassades

eres un crannog

on niuarien

els meus somnis.

Només desitjava

veure't desperta

per poder besar

els teus llavis.

El teu cos,

cobert de blancs i negres,

era un Yggdrasil

als peus del qual

romandria eternament.

I et mirava,

desitjant que els somnis

de la felicitat

del plaer de l'amor

pogueren esdevenir

veritat.

En un tancar els ulls,

amb sospir profund,

tu et despertares...

Se t'il·luminà,

com nit

de perseides,

el teu rostre preciòs

amb un somrís asbolut;

i, simpliment,

em digueres

en un a confessió

eternament infinita

un petó...

N.B.S. juliol'08 BCN

imatge: Desnudo acostado con el brazo derecho bajo la cabeza

Colección Privada. París. Francia.

La naturalesa de les coses. Olafur Eliasson.

Ahir, mentre el tour mantenia la tensió que avui ha sigut superba, amb la bona companyia de l'Astrid, l'Èlia i l'Aleix vam fer cap a la Fundació Miró -autor que no m'agrada gaire, tot sigui dit- per gaudir d'una de les parts de l'expo La naturalesa de les coses (la segona part es pot gaudir al Centre Cultural Caixa Girona - Fontana d'Or a la capital del gironès. (anem el dia 1 d'agost?)

L'expo és de l'autor dano-islandès Olafur Eliasson (link a la seva pàgina). La veritat és que no sabia molt bé què 'nàvem a vore; quelcom relacionat amb la llum i les seves capicitas artístiques...

Amb la intenció que descobriu què era el que podíem vore us deixo un video:



Heu quedat astorats? Òbviament. Així, com sou ara voltros, amb la boca oberta i l'expressió de satisfacció per haver gaudit d'una experiència sublim, vàrem sortir.

Dins de la nostra, ja llarga, trajectòria de desitjar robar peces de les expos, l'Astrid i jo -que al principi vàrem tèmer per si la nostra companyia sabria acceptar-nos sabem com visitem noltros les expos... juas juas juas-; tornant, doncs destaco una sèrie d'obres:

• Your espace embracer (la primera obra; la primera vegada que et sobta. Penses que així podries escriure les peces més maques, i que podries arribar a acaronar la teva parella en un silenci hiptònic)



• Between inside and outside (una successió d'imatges que et permet jugar a psicoanalitzar-te i amb la persona que tinguis al costat. Fou aquí on vàrem pènsar que els perdríem ;p)



• Large TV lamp (absolutament sublim; superior, allò que només les deeses poden imaginar. Aquí l'Aleix tingué un moment Hommer -totalment comprensible-: milers de làmpades led reaccionen, one by one, amb els píxels d'una pantalla de tv; conseqüència? una sèrie de llums absolutament hipnòtics... perfectes tant per tenir una experiència enteogènica o per torturar a qualsevol... o per gaudir d'una nit d'estels sense estels amb la parella...)



• Corner extension (version 3) (escultura perfecta per tenir en una cantonada del saló en les nits d'hivern)



• Round rainbow (la meravella que heu vist al video)





• Medium square sphere




• Colour square sphere (amdues són més moments hipnòtics) -per cert, vàrem pensar que cal fer que l'Àngela digui "hectoicosaduoedre"- ;p



• Power tower (el llum per el saló a les vesprades fosques a una casa de pedre)



• Who is afraid (juguem amb els colors?)

dossier per si el voleu visitar: http://fundaciomiro-bcn.org/imgdin/spdossier/0007.pdf

En resum; feu una visita i gaudiu... BRUTAL!!!

http://www.olafureliasson.net/ (de la seva pàgina són les fotos, excepte la de Who is afraid).

-encara puc fumar-

Encara puc fumar

Sempre puc fer trampes

i fumar dels teus llavis

i de la teva llengua...

(tot i que tu fumis ros).

Puc cercar el fum

que transpira de la teua pell

solcant-te

amb la meua saliva

tot el teu coll;

(abans de mossegar-te).

Puc utilitzar

les línes de les mans

com papil·les

d'un saurí

per l'univers

que formen els teus pits

(o deixar-me ofegar

en el teus mugrons).

O puc deixar

que els teus dits

deixin petjades

de nicotina

pel meu rostre

mentre la teva boca

em mossega;

i al entrar tu

a la meva sang

ja no necessito

més droga...

Natxo Barrau i Salguero
10/VII/2007

Bangor, Cymru

Lost in Translation

Qui no s'ha sentit perdut alguna vegada? Bé, potser seria més fàcil dir: hi ha algú que mai no s'hagi sentit perdut?

d'això tracta aquesta pel·lícula; de la necessitat que tothom té d'ésser trobat... potser el que no sabem és si l'ordre és primer per noltros mateixos i després per qualcú altre... o l'errada és en el qualcú i cal que sigui algú molt concret...



Hi ha qui criticà el film per lent i gairebé insubstancial; bajanades! és una peli per estirar-se al sofà, tenir tots els llums apagats i la porta de l'ànima ben oberta... si has viscut, i has sentit el que això significa sabràs identificar-te... camins? on són els camins? com saber si la vida és allò que estem construint o el riu que vam deixar marxar pel costat...



potser és que mai he sabut cercar el meu camí; potser és que tinc por de crèixer; potser sé que la meua fada encara és per arribar; o potser és la por d'arribar a ésser un Bill Murray qui necessitarà al Japó massa tard per trobar la meua Scarlett Johansson; potser són els meus eterns dubtes...



LOST IN TRANSLATION

sols afegir que tant l'script, com la direcció són molt encertats, que les actuacions són excel·lents; i per damunt de tot la fotografia, superba; el so i la música molt encertades.

P.S.: per si algú té interés en vore què pot "fer" el doblatge per una peli... aquí

El Pergamino de la Seducción

...any woman born with a great gift in the sixteenth century would certainly have gone crazed, shot herself or ended her days in some lonely cottage outside the village, half witch, half wizard, feared and mocked at.

Virgina Woolf Una habitación propia

Juana La Loca pel Mestre Joan de Flandes

Fa unes setmanes vai' acabar la lectura d'aquesta molt interessant novel·la de la meua admirada -cada vegada més- Gioconda Belli.

Ens narra mitjançant el personatge de Lucía i l'historiador Manuel la història de Juana Trastàmara I de Castilla, la més coneguda com Juana la Loca. Viurem com la narradora, Lucía, una noia de 17 anys, va descobrint i desxifrant els misteris que envolten la història d'una dona envoltada de voltors masculins. La prosa, sempre poètica, de Gioconda Belli ens permet tancar els ulls i convertir-nos nosaltres mateixos en Juana Trastàmara... sentirem i ens apassionarem amb ella, sentirem i patirem amb ella, sentirem i ens trairan...

Una molt i molt recomanable, tant per la bellesa de les paraules com de la narració: la desconeguda història d'un personatge molt interessant.

Aquí us deixo algunes frases del llibre:

• Deja que tu decisión sea la de amarlo y el amor se te dará.


• Mis pechos saltaron fuera y sentí el espacio abierto, el viento sin corrientes de la desnudez. Mis pezones se alzaron, se contrajeron como redondos ahuijones. Él me abrazó por la espalda. Sus manos rodearon la redondez de mis pechos al aire, amasándolos deliberadamente con una lentitud enervante como si fuera pan, como si se tratara de hacer subir la levadura de mi piel hasta que ésta se hinchara de placer.


• Se aferraba a mí con el amor que odia a quien así lo tiene sometido a su embrujo.


• La de Felipe reza: "¿Quién se atreverá?", y la mía que responde: "Yo me atreveré." Lo pensamos al casarnos; que él y yo nos atreveríamos tanto al mútuo amor, como a lo que el destino nos dispusiera.

(molt breu) apunt històric sobre Joana Trastàmara:

La que passà a la llegenda història degut a una suposada follia d'amor, i que en realitat fou una dona assetjada per les traicions masculines i les lluites de poder. No oblidem que fou reina de Castella, Comtessa-Reina de Barcelona i Aragó -mai succeí el seu pare, de fet-, (això suposava ésser senyora de Castella, Lleó, Galícia, Granada, Sevilla, Múrcia, Jaén, Gibraltar, Canàries, Índies Occidentals, Navarra, Barcelona, Aragó, València, Nàpols i Sicília, així com Bizkaia), arxiduquessa d'Àustria, duquessa de Borgonya i Brabant i comtessa de Flandes.

Declarada boja per les Cortes i no reconeguda com a tal a posteriori, i senyora dels Comuneros...

El seu marit fou Felip d'Habsburg dit el Bell (casada a Lieja el 12 de novembre de 1496); amb qui engendrà la infanta Elionor qui casarà amb Manel I de Portugal i Francesc I de França, el príncep Carles I de Castella i V d'Alemanya, futur rei de Castella i Aragó i Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, la infanta Elisabet que casarà amb Cristià II de Dinamarca, el príncep Ferran I, emperador del Sacre Imperi, la infanta Maria casada amb Luís II d'Hongria i la infanta Caterina casada amb Joan III de Portugal.

Tot i això, Juana passarà a la història pel seu amor per Felipe el Hermoso; i la seva supossada follia que anirà més enllà de la mort d'ell -i de les connivències polítiques del seu marit i el pare d'ella: Ferran II el Catòlic-. Acabarà els seus dies tancada al castell de Tordesilles, Valladolid, des del 1509, quan la reclou son pare, fins a la seva mort el 1555. Els seus fills es desentengueren d'ella.

Juana la Loca por Pradilla; en el Casón del Buen Retiro, Madrid.

trailer de la peli de V.Aranda: