us l'adjunto com a link perquè no aconsegueixo pujar-la:
...el paradís deu ésser ple de llibres...
Noltros, quan 'nàrem com El Trio Calavera a París, estiguérem allà...
A més en aquell moment, li deia que pensava que encara em cal "acabar" de conèixer París. L'Orangerie, el mueseu Moreau, tornar a Orsay, els jardins Shakespeare... i tants llocs!!!
i sempre recordo la cançó de la b.s.o de Henry Mancini de "a shot in the dark" de Blake Edwards,
in the shadows of Paris
Why must we meet in the shadows of Paris,
Where hardly a star seems to shine?
Why can't we meet in the sunlight of Paris,
Where Paris can see you and I?
Have you come to me from another
Whose lips you have tried?
Do you still belong to another?
Is that why we hide?
Why am I cold in the sunlight of Paris,
Where laughter and song fill the skies?
Why am I warm in the shadows of Paris,
When I know that dawn means goodbye?
Why am I cold in the sunlight of Paris,
Where laughter and song fill the skies?
Why am I warm in the shadows of Paris,
When I know that dawn means goodbye?
Per cert, la fotografia és de Arnaud Frich aquesta és la seva pàgina web:
http://www.arnaudfrichphoto
Ostres! les fotos són de la Shakespeare Library! Aquesta botiga és genial. Està plena de llibres de segona mà a preus fantàstics en moltíssims idiomes i edicions originals. Per mi és sempre una visita obligada, quan vaig a París. Està al costat del Sena, allà on comença el Quartier Latin. Sembla que aquest any la gent està descobrint aquesta llibreria-tresor...!
ResponEliminaTambé és la llibreria en la qual comença la pel·lícula "Hasta el atardecer" (Before Sunset) de l'Ethan Hawke i la Julie Deply, la pel·lícula que és la segona part d'Hasta el amanecer (Before Sunrise). Bé doncs, aquesta segona pel·lícula comença amb la presentació d'un llibre a aquesta bonica llibreria.
A més, les persones que hi treballen són un encant.
Sí, sí; la botiga és genial. Realment quan vai' ser-hi vai' gaudir com a qui li mostren les portes del paradís...
ResponEliminaja que ho dius, Before Sunset, és una peli que no he vist; per una part tinc ganes, però en fa "certa por", perquè Before Sunrise m'agradà moltíssim. Qué et va semblar a tu, l'apunto com a peli per vore quan torni a barna?
Natxo, crec que pots apuntar la peli sense cap problema. A mi també em va agradar molt Before Sunrise, i també em feia una mica de cosa veure-la, per allò que les segones parts mai són tan bones. El què està bé d'aquesta segona part, és que no és tant una segona part. Ho és, però la pel·lícula i el seu format són força diferents. I el tipus de pel·lícula és genial: és un diàleg a temps real. Tu mires la peli i per tu passen dues hores: doncs això és que a la pel·lícula també han passat quasi només dues hores (segurament una mica més, però res). És un continuum, amb molts pocs talls. Això diu molt dels actors, que quasi treballen més com al teatre que no pas com al cinema. A mi m'agrada molt, sobretot perquè són pel·lícules germanes, però cada una és independent: funciona d'una manera pròpia i, evidentment, es pot veure de manera totalment separada de l'altra. O sigui que ja tens deures per la tornada...
ResponEliminaMentrestant aprofita molt tot això d'aquí, que després es troba a faltar tot!
merci; després del teu comentari només em queda decidir-me per veure-la.
ResponEliminai descuida, que ja tractem, dins del que l'economia i les hores de feina permeten, gaudir de tot això, que ja supose que després ho enyoraré.
Trio Calatrava???
ResponElimina...
ui... crec que hi ha un error... òbviament era Trio Calavera... vai' a corregir-ho immediatament!!!
ResponEliminamerci.