El còmic El
espíritu perdido
de Gwen de Bonneval i Matthieu Bonhomme
més que una novel·la gràfica és un “conte gràfic”.
Ambientada en una època més màgica i fantàstica que real que
podríem circumscriure a l'edat mitjana en un lloc indeterminat (“Hi
havia una vegada en un lloc molt llunyà...”) ens narra amb un
descriptiu blanc i negre la lluita per discernir si un pare ha mort o
si encara es troba en algun paratge d'on pot ésser rescatat.
El fill d'un senyor feudal va decidir deixar la seva vida per
dedicar-se a les arts naturals, per això abandonà el castell del
seu pare i junt amb la seva dona, qui no apreciava gaire aquesta nova
vida, i la seva filla i el seu fill es retirà a un paratge més
apartat per poder dur a terme aquesta nova existència.
La història s'inicia quan aquest home ha mort i al cap de poc, la
seva vídua, contra els desigs dels seus fills, molt més propers a
les “habilitats” del pare, contraurà matrimoni amb el “sheriff”
local. Emperò, la seva filla sent com el seu pare la crida, ella sap
que no son pare no és verament sota aquell túmul davant casa seva,
així que desapareix en la seva cerca. El fill, més petit, es sent
torbat i descobrirà dins seu que el seu pare no és verament mort.
I l'acompanyarem en la seva odissea, a cada passa quasi més
ordalies, per trobar el seu pare...
La fantasia, com en un conte infantil o en una llegenda sorgida de
la nit dels temps, ens guia de la mà fins dur-nos a paratges quasi
naturals amb criatures que tal vegada hauríem somniat però no
crèiem veres, i cada passa del nostre protagonista és una passa més
en el camí de la comprensió de la vida per entendre que no res és
allò que sembla...
Una
interessant novel·la gràfica de fantasia medieval interessant per
llegir i observar.
