Les paraules em nafren la gola
i no hi haurà xifos
amb què trencar aquest gordià nus
d’allò que no podré dir-te
perquè no podem fitar-nos.
La visió es trenca
per les solidificades llàgrimes
en sabent que no xalaràs mai
exercint d’avi,
i que serà molt difícil
tractar de donar llum
a les paraules
que la mort et robà
poder pronunciar.
Com necessitaria ara
poder creure en l’eternitat de les ànimes
i esperançar que la teva mà
guiés un nou camí.
Natxo Barrau i Salguero
Barcelona 20/I/2015
en el dia que hauries fet 75 anys.
És dur pensar en tot allò que no podrem viure més enllà de la pròpia mort. I és dur sentir que necessites viure les teves alegries i decepcions amb algú que ja no hi és ni hi serà.
ResponEliminaPerò, tot i no creure en l'eternitat de les ànimes, nosaltres les podem fer tan eternes com la nostra vida: el record, la memòria. Aquesta és la veritable vida de les ànimes dels éssers estimats perduts.