dimecres, de març 06, 2013

Deslloritgats cossos


Avui us deixo dues versions (canvien dues paraules) d'un poema:

Descapdellats cossos al llit
en la respiració de la son
després de la mort
en el plaer:
l'instant que s'eternitza
per la consumació
dels anhels d'immortal infinitud.

Natxo Barrau i Salguero
BCN 24/II/2013

Desllorigats cossos al llit
en la respiració de la son
després de la mort
en el plaer:
l'instant que s'eternitza
per la consumació
dels anhels d'eternitat.

Natxo Barrau i Salguero
BCN 24/II/2013

La imatge és de Fautisno Franco Ramón.

4 comentaris:

  1. Quin moment més màgic descrius.

    No em puc quedar amb un d'ells. Pensa que si els juntes, tens un únic poema! jeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la imatge d'un instant únic i meravellós, un instant quasi indescriptible i que només l'experiència ens mostra en la seva esplendor.

      Fer-ne només un? Però si són vuit versos on canvien tres paraules? Tu creus que seria factible?

      Elimina
    2. No només és factible sinó que ho he fet, o alguna cosa per l'estil.

      Recorda que el poeta pot fer amb els seus poemes el que li doni la gana... ;)

      Elimina
    3. Fins a quin punt el poema es pertany a ell mateix o pertany al poeta?

      Potser en aquest cas no acabo de veure clara la fusió perquè és un mateix poema amb el dubte de la corporificació definitiva; qui sap, tal vegada fóra l'estètica més adequada.

      Elimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"