Resulta que aquests versos ja tenen un any, i fa uns dies pensava que podien haver nedat entre les paraules que solquen la realitat d'aquesta bitàcola; així que us els faig a mans.
No cal ésser diplomàtic i afirmar que són uns versos per a passar a la història, però tenen un punt agredolç, malengiós i cínic que m'agraden.
Et
vaig demanar
que
et quedessis
perquè
necessitava,
ni
que fos en silenci,
la
teva presència
per
a fer-me càrrec
de
la teva absència;
de
la teva imminent
absència.
No
podia, ni volia, esperar
clemència
quan
has vomitat
tot
el temps que vaig dedicar-te,
però
aquest desdeny
de
no voler menysprear-me
potser
et farà odiosa
en
el meu enamorat record.
Natxo
Barraui Salguero
BCN
març 2012
Origen de la imatge: There's a light at the end of the tunnel#3 (aquí).
És d'aquells poemes que m'agradaria saber què passava pel cap al poeta en el moment d'escriure'l.
ResponEliminaGenial:
"necessitava
la teva presència
per a fer-me càrrec
de la teva absència;"
"aquest desdeny
de no voler menysprear-me
potser et farà odiosa
en el meu enamorat record."
:D
Saber què passava pel cap d'un poeta quan escrivia? Un gran misteri, que, qui sap, potser en molts casos, tal vegada, ni ell mateix ho sabia.
EliminaVeig que t'ha agradat el to cínic de la melangia de les paraules. La petició és quasi un oxímoron, un últim intent de cercar la catarsi en front de la fugida. L'última paraula per restar per sempre quan tot desapareix.