dilluns, de març 11, 2013

Et vaig demanar que et quedessis...

Resulta que aquests versos ja tenen un any, i fa uns dies pensava que podien haver nedat entre les paraules que solquen la realitat d'aquesta bitàcola; així que us els faig a mans.

No cal ésser diplomàtic i afirmar que són uns versos per a passar a la història, però tenen un punt agredolç, malengiós i cínic que m'agraden.


Et vaig demanar
que et quedessis
perquè necessitava,
ni que fos en silenci,
la teva presència
per a fer-me càrrec
de la teva absència;
de la teva imminent
absència.
No podia, ni volia, esperar
clemència
quan has vomitat
tot el temps que vaig dedicar-te,
però aquest desdeny
de no voler menysprear-me
potser et farà odiosa
en el meu enamorat record.

Natxo Barraui Salguero
BCN març 2012


Origen de la imatge: There's a light at the end of the tunnel#3 (aquí).

2 comentaris:

  1. És d'aquells poemes que m'agradaria saber què passava pel cap al poeta en el moment d'escriure'l.

    Genial:

    "necessitava
    la teva presència
    per a fer-me càrrec
    de la teva absència;"

    "aquest desdeny
    de no voler menysprear-me
    potser et farà odiosa
    en el meu enamorat record."

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber què passava pel cap d'un poeta quan escrivia? Un gran misteri, que, qui sap, potser en molts casos, tal vegada, ni ell mateix ho sabia.

      Veig que t'ha agradat el to cínic de la melangia de les paraules. La petició és quasi un oxímoron, un últim intent de cercar la catarsi en front de la fugida. L'última paraula per restar per sempre quan tot desapareix.

      Elimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"