Vaig començar a llegir aquest llibre molt incidentalment: l’havia guanyat la Raquel i ella després d’encetar la seva lectura l’havia deixat a la desena de pàgines. La veritat és que l’entenc, ja que potser no és una obra fàcil i digerible per llegir camí de la facultat a les vuit del matí; tot i que això, com tot en aquesta vida, és qüestió de gustos.
Val a dir que el títol m’agrada. Ara bé, tampoc informa gaire del que ens trobarem a les seves pàgines. El llibre és una falsa doble biografia, la història de l’art i el pensament humà i la seva pròpia. Però no ho fa narrant-nos les seves vivències, sinó que va fent tot un recorregut, a dues veus, de la història de l’art segons les seves pròpies impressions (allò que a ell l’impressionà) i com i perquè s’han succeït i per l’altra banda l’evolució de les paraules i com la humanitat ha variat segons ho feien les idees escrites.
La seva obra sembla voler demostrar aquella màxima borgiana que “Un hombre es todos los hombres”; així des de la seva visió cerca els que són com ell, aquells que sense saber-ho han set formats sota el mateix paradigma cultural, és a dir, tots. Tracta de mostrar-nos com hem evolucionat, com som qui som, a nivell social, paradigmàticament jungià gairebé, degut a aquestes fites artístiques.
És una obra interessant per reflexionar respecte l’evolució de la història de l’art sense ésser una història de l’art i sense ésser la història de l’autor.
Tres links que us poden ésser interessants:
· http://www.elboomeran.com/obra/548/autobiografia-sin-vida/
· http://aterrizaje-forzoso.blogspot.com/2010/06/autobiografia-sin-vida-felix-de-azua.html
· http://www.revistadeletras.net/felix-de-azua-el-fin-y-el-inicio-del-arte/
Mira si em va semblar dolent que ni recordava que l'havia tingut a les mans, i molt menys, que l'havia guanyat jo (gràcies a tu, tot sigui dit!)
ResponEliminaSi has gaudit, perfecte! TOT TEU! xD
La veritat és que entenc que la majoria de gent decidís no llegir el llibre.
ResponEliminaNo és la lectura més recomanable ni entretinguda.