Les bruixes d’Arnes és el llibre que vaig regalar a la Raquel per Sant Jordi. Havia llegit algunes ressenyes i em semblava que una història de bruixes a la Catalunya medieval podria ésser força interessant.
Però la veritat us dic que el llibre m’ha decebut força. L’he trobat infantil, i quan dic infantil vull dir que és una història per infants, narrada per infants però amb embolcall d’ésser per adults.
Ho sento però no he aconseguit inserir-me dins la història, no m’era creïble. Algú em podria dir: “és una història de bruixes, no pots esperar creure-te-la”; tot i que algú podria contestar: “però aquestes bruixes eren reals...”. Potser sí està inspirada (que no basada) en fets reals, però això no la fa creïble. I per ésser creïble no cal que sigui verídica, cal que puguis introduir-te en la història, que sentis a la pell allò que succeeix als personatges, que les seves vivències esdevinguin teves; i tant és si hi ha bruixes, dracs, replicants o panteres que parlen.
Potser m’ha decebut perquè espera trobar quelcom bo, si no hagués llegit tan bones crítiques abans tal vegada només hauria dit “un llibre d’aventures medievals amb bruixes fluixet, poca substància”; però no era el cas.
He trobat els personatges poc dibuixats, o millor dit, maniqueus; a més les situacions, que se’m fan poc versemblants, tot i ésser a més molt previsible tota la història. Tant és així que he anat passant les pàgines sense cap mena de fervor lector, simplement l’he començat, m’ha decebut i l’he acabat.
Si voleu llegir una crítica més positiva aquí us deixo una.
Jo no sabia que existia quan me'l vas regalar i em va fer molta il·lusió: m'encanten les bruixes i ho saps.
ResponEliminaLa llàstima és que, com dius, té poca substància.
No em va decepcionar tant com a tu perquè jo no n'esperava res, però sí que és veritat que m'hagués agradat llegir una història embruixada de debò.
Per a mi és un llibre per passar la tarda quan no tens res a fer.
No sempre es pot encertar amb els regals.
ResponEliminaSigui com sigui tractarem de continuar descobrint llibres que ens agradin.
Fas bé de dir-ho tant clar -i català- perquè quan un tema es posa de moda, sigui l'Edat Mitjana o el que sigui, molt s'hi apunten i molt pocs són interessants o ben documentats.
ResponEliminaUna abraçada,
Tens raó Magda, moltes vegades hi ha molts productes que sorgeixen com a conseqüència d'altres, quan quelcom funciona molta gent es puja al carro.
ResponEliminaA més, en el nostre país, no sé si per la "particular" situació política i lingüística, de vegades sembla que no sempre prima la qualitat; però suposo que és quelcom habitual en el món editorial: es publiquen moltes coses que es publiciten com grans obres quan són productes mediocres o "normalets".
I centrant-nos en l'obra concreta, havia llegit molts bones crítiques, però la veritat és que no les puc entendre. Qüestió de gustos? Segur, però no sé si únicament.
Molt fluixet, cert.
ResponEliminaPotser hauria d'haver triat: Les bruixes de Viladrau; però alguns comentaris em fan pensar que podria haver sigut més o menys igual.
ResponEliminaL'altre dia ho comentava a mon germà ja que em deia que havia llegit del Martí Gironell i que no era res de l'altre món.