Sota la neu
hi ha brots verds
que permetran
la llum de les flors.
Hi ha un estel
marcant el nord
al vaixell
per no perdre's en la nit
i arribar al port
on les espècies
seran tresors futurs.
Sempre
em sé agafat de la mà
per travessar el bosc,
no hi haurà
ni fantasmes ni monstres,
sols aucells lliures
volant envers el cel
refilant la cançó
del amor i la vida.
N.B.S.
BCN 25+1/III/2010
Són maquíssimes aquestes paraules. Molt.
ResponEliminaUn poema que em transmet serenor.
M'agrada aquesta imatge d'anar endavant, de llibertat, de volar i cridar ben fort que som i seguim aquí i arribarem a l'infinit gràcies a l'estel que guia, gaudint d'estar vius.
Una abraçada gegant.
Moltes gràcies per les teves paraules i per ajudar-me a seguir sempre endavant.
ResponElimina