ARA...AVUI...AQUÍ...

Avui que fem trenta anys us penjo un poema amb quatre anys però amb el que volia agrair la vida que he pogut tenir.

Gràcies a totes i tots.

ARA... AVUI... AQUÍ...

Seguiré cerrando bares y recuerdos

Ismael Serrano

Recorde aquella nit al cotxe;
recordo el teu somriure,
la sabor dels teus llavis
-perquè era una sabor femenina-.
Recorde les nits de la Universitat;
les paraules,
com una roxada de noctambulitat
o una profunditat
de confessió;
Les eternes
-perquè la nit no acabava mai
i el dia era sols la continuació-
cerveses.
...Recordo recordar...
Recorde tantes coses...
Recordo
l’estiu,
el poble;
...els avis...
el calor quan res no importa,
sols gaudir del carrer
amb els amics;
...els avis...
Recorde les platges,
amb la suor de l’aigua
o la suor de l’amor.
Recorde els amics
de la infantessa;
les primeres mentides,
les abraçades
d’amistat eterna...
Recordo les primeres cançons;
les robes que desvestia;
tots i cadascun dels concerts.
Recorde imaginar
segons quins cossos;
històries, contes, poemes;
i desenllaços fatals.
Recorde les espurnes...
i el vostre toc de tabals;
recodo jugar a fet i amagar.
Recorde els petons
i les abraçades,
i fins i tot
les llàgrimes;
i et recordo a tu.
Recordo els tractes de cites
que mai complirem.
Recordo, per damunt de tot,
a la meva guia:
sempre et recordaré, pare!
Recorde els somnis,
els dolços i els que resten
per realitzar;
i també els malsons
per pensar en oblidar-los.
Recordo el sexe real i
el sexe imposible;
recorde les nits eternes
i les que no s’acabaven mai;
l’amor del matí
i el plaer de la nit.
Recordo l’institut,
i fins i tot el colegi;
recordo les hores de futbol
i els partidets de bàsket,
gegants com castells
plorant com si fossin de sorra.
Recorde aquella noia
que coneguí però mai
vai’ vore.
Recorde els versos,
i recorde la Biologia.
Recorde el teatre,
i ‘nar junts al cinema.
Recodo que aquesta nit hi ha concert...!
Recorde els somnis
als assaigs;
recorde que havíem quedat,
al bar.
Recorde que vàrem prometre
estimar-nos tota la vida;
em conformo amb aquesta nit...
recordo el metabolisme,
la primavera,
i moltes ciutats
i infinites nits.
Recorde que mutàvem el temps;
recordo la política,
recordo que discutíem
perquè ens agradava estar junts.
Recorde que quan no teníem ales,
ens les imaginàvem.
Recorde les tirades de daus,
recorde el fum,
i els bolets i la salvia;
recorde que encara ens estimem.
Recordo el cotxe
recordo que encara
cal que aprengui a ‘nar en bici.
Recorde les manis;
recorde els descobriments,
recorde les onades.
Recorde, inclús,
les traicions;
però de tot s’aprèn,
per això,
recorde els amanyacs.
Recorde les mans;
recorde les mentides.
Recordo els vicis,
i no negaré que les virtuts;
així com els porus
de les pells.
Recordo la suor
i els finals;
...recorde
que encara hi ha moltes coses
que no puc recordar...
Recorde el cor,
i el cervell,
i les vísceres;
i els sentiments
i les paraules.
Recordo la solitud
i recordo la guerra;
recorde la recerca
de felicitat.
Recordo que cal recordar;
el vertigen
i el somni roig.
Recorde aquells amors
que no pogueren ser;
potser no recordaria
per què.
Recorde els llibres
i la lectura;
recordo haver imaginat
que et trobava al metro.


Recorde que cal seguir lluitant
en la vida
per poder gaudir-la
enrecordant-me
de tu i nosaltres...

Natxo Barrau Salguero

III-IV/2006