El tren és aturat a la seva via esperant l'hora de marxar. Davant d'una de les portes, Auguste, assegut en un dels bancs metàlics, agafa la mà dreta de Jeanne entre les seves i deixa un petó al temps que pregunta "Quan ens tornarem a veure?" Ella, dempeus davant d'ell, somriu mentre la felicitat l'il·lumina el rostre al dir "Aviat." Auguste torna a besar la mà de Jeanne abans de llevar-se per, dibuixant un ampli somrís de felicitat, poder abraçar-se amb ella. Molt a prop de la seva orella xiuxiueja "M'agrada molt saber que vols tornar-me a veure." Jeanne acarona els cabells ondulats d'ell i respon, fent-li un petó a la galta, "Els grans moments es viuen amb els bons amics." Auguste agafa entre les seves mans les galtes del rostre de Jeanne i la mira fixament, com un pintor davant les traces negres d'un Manet, per trencar el silenci dient-li "Ara mateix desitjaria poder veure sortir el sol des d'una platja amb tu..." Jeanne baixa els ulls i sonrient afalagada "Algun dia... Poser..." S'escolta una veu per megafonia anunciant la imminent partida d'un tren. Tots dos es miren, acaben de perdre la lluïsor dels ulls. "És hora que marxis..." Ell respon afirmativament amb el cap. Tots dos caminen agafats de la mà fins la porta oberta del vagó. S'aturen tot just al davant. "Adéu..." "Adéu, carinyo..." "Fins aviat..." Auguste l'agafa de les espatlles. Jeanne s'apropa per besar-li les galtes; ell torna a acaronar el seu rostre i s'atança a fer-li un petó, sa'turen i es miren. Ell deixa el petó a la punta del nas d'ella. "Fins molt aviat, carinyo..." "Segur..."
N.B.S.
16/V (Madrid) -24/V/2008 (BCN)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada