de l'enamorament i de les seves desgràcies...

A vegades hom descobreix que n'és al lloc errat o en el moment inadequat. Si més no, existeixen encontres que després d'il·luminar-nos la vida ens poden enfosquir el cor i dreçar l'ànima devers el precipici.

Avui n'he viscut una d'aquestes situacions.

Hi ha estudis que demostren (o ho tracten) que l'enamorament es produeix en uns moments i no en d'altres degut a una situació disfuncional, o anormal, del nostre estat metabòlic -especialment d'algunes hormones i neurotransmissors-. Crec en la Ciència i m'agrada aquesta teoria, per totes les implicacions que comporta, i que ara no és el lloc ni el moment d'esgranar; però com creient en altres filosofies i religions com seria la Poesia -supose que algú en diria ésser un romàntic empedreït o un bloody love junkie- crec en aquests enamoraments infinits que es produeixen en un segon: l'amor a primera vista. Aquesta espurna fugissera en la que dues ànimes embarcades en llurs cors solquen el temps i l'espai com taquions i descobreixen que l'infinit perfecte és posible i s'inicia en aquest segon...
Però davant la Revolució, de cop, sorgeix alçant-se altiva, la Inquissició... i amb els somnis esbocinats el Drac ha de marxar i dormir, i des del record iniciar una nova llegenda...

Ni tant sols sabré el teu nom; viuràs, físicament, en el meu record mentre sigui capaç de dibuixar-te... després seràs una alenada d'aire pur, un bocí de la mar on la vida naix; un poema per imaginar sempre amb l'horitzó al davant... Tothom em diria que m'he begut l'enteniment; i et puc ben assegurar, que no deixaria ni una sola gota al calze. Qualcú racional i no emocional afirmaria que tot i la bellesa del teu rostre ets massa jove; però perquè no en són conscients que hem parlat més enllà de lo humà i lo diví de la vida i els límits de la humanitat. Podria oblidar l'Univers per jaure amb tu i gaudir de les orques. A la teva mirada rau la llum per la cerca del coneixement i en el teu somrís el gaudi de la passió.

They name thee before me,

a knell to mine ear;

a shudder comes o'er me-

Why wert thou so dear?

They know not I kneew thee,

who knew thee too well:-

long, long shall I rue thee,

too deeply to tell.

Lord Byron; an excerpt from When we two parted

Tant de bo els teus peus haguesin arribat a aquesta riba per fructificar com praderia de posidònia i no per amagar el teu tresor en el llunyedar on habita l'oblit; on no podré arribar a ajuntar paraules per teixir tristos versos; i convertint tots els meus cims en borrascosos. Miro el cel i em trobo assassinat, sabent que avui era el desventurat esforç troià. No hi haurà romanç capaç d'explciar com avui, sí, per fi, hagués decidit trair Wendy i marxar amb tu a través de l'espill a la mar de les meravelles...

Maldita sea la sed

y maldita sea el agua,

maldito sea el veneno

que envenena y no mata.

Manuel Machado (El querer)

photo from Le Petit Soldat de Jean Luc Godard