dijous, de març 13, 2008

BOSCOS ENDINS -into the woods-



Ahir vai' tenir l'ocassió de vore i gaudir del muscial BOSCOS ENDINS que Dagoll Dagom presenta basat en Into The Woods

L'obra que Sondheim i Lapine estrenaren ara fa 20 anys a Brodway ens narra allò que secceeix després del "visqueren feliços i menjaren anissos..." Guardonada amb el Tony l'any 1988 al millor llibret i partitura de musical; l'obra reflexiona sobre els desitgs dels adults, i allò que cal fer per perseguir-los, aonseguir-los i acomplir-los. De fet, moltes vegades, és sols el camí que cal fer allò que ens apassiona; camins que moltes vegades ens duen a fer quelcom que no crèiem que podríem fer. I que moltes vegades aconseguit, el plaer és molt efímer...

A qualsevulla persona que preguntem té certs coneixements de les tradicions orals que genis com Perrault, els germans Grimm, etc, varen recopil·lar o crear. Partint d'aquests, i amb una mirada molt especial, ens enfonsarem boscos endins; la gran i eterna metàfora de la nostra pròpia existència. Cal fer-se gran, i això implica madurar; acceptar els reptes de la vida i enfrontar-los... i això veurem fer els nostres personatges, que no deixaran de sosprendre'ns en cap moment. I no oblidem qulcom imprescindible, la nostra vida, sempre, és vista per altri des de fora.




Tot i el que pugui pensar-se, l'obra és per adults i no per a infants. La canalla pot gaudir amb la primera part (1h25min) degut a l'ambient més "de conte de fades" que es viu; però ni la segona part (1h15) molt més "fosca" ni totes les "perles discursives" que esquitxen tota l'obra poden ésser entesses per la quitxalla. És una obra molt inteligent de dos genis per a gent adulta i amb ganes de passar una estona on la comedia i els contes de fades de la nostra infantesa en faran riure, irònicament i de forma sardònica al comprendre el significat de fer-se adult.



Destacar les actuacions de Ferran Frauca com a Narrador. Absolutament perfecte; la persona que sempre hem necessitat perquè ens expliquen els contes. També la de l'Anabel Totusaus, com a Fornera. Construeix un dels millors personatges de tota l'obra i ho fa de la forma sublim que cal fer-ho perquè a l'acabar l'obra siguis conscient que has vist una actuació superba sense adonar-te'n.
La Maria del Mar Maestu té una gran veu; Josep Maria Gimeno té bons moments, al igual que el Marc Pujol. Segi Albert presenta els moments més divertits. Qui més qui menys ja coneix la grandíssima veu del Carlos Gamaje -i la seva incapacitat expressiva rostral, deguda a les operacions?-. La Mone ho fa molt bé en la primera part, com a bruixa; tot i que el personatge de "diva" no l'acaba d'acompanyar. Potser com a la Gisela, que el persontatge de "nena bona" se li escau; però, sobretot a la segona part, no pot al 100% amb alguna peça.
Però, per damunt de totes; qui es menja l'escenari fent una acutació ingent és l'Anna Moliner com a Caputxeta Vermella. És el seu paper perfecte.

L'OBRA ÉS BRUTAL, L'ACTUACIÓ DE L'ANNA MOLINER DESCOMUNAL



Us la recomano absolutament. Jo hi tornaré, segur. Anem junts?

making of:
part 1 :


part 2:


part 3 :

2 comentaris:

  1. Sí, és clar que hi anem junts. No saps com t'he trobat a faltar aquest divendres davant l'espectacle tant magnificent de les pintures de Modigliani. Tinc el prospecte per tu.
    M'he comprat una làmina per la meva habitació, a veure si trobo un racó per penjar-la.

    Feia massa temps que no anàvem junts al teatre, o a una expo. Perdona'm per haver estat tant absent

    Ptons

    ResponElimina
  2. res a perdonar, no eres "absent". tot parlat.
    bé, ara simplement, a tarnar a gaudir e l'art, com a bons degustadors...

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"