...m'agraden les dones...

...m'agraden les dones...

m'agraden les dones
a les que puc observar
i en les que em puc mirar.
m'agraden les dones
en les que pots submergir-te
en els seus ulls sincers
que miren el món
amb el desig per descobrir-ho.
m'agraden les dones
de somrís ampli,
que gaudeixen somrient;
i amb nimietat,
perquè per elles tot és dolç,
et fan somriure
tant sols veient les coses petites.
m'agraden les dones
amb les que pots abraçar-te
per passar el temps
en aquesta fellicitat
de la única dualitat.
m'agraden les dones
amb les que pots jaure
junts davant la xemeneia
després d'haver fruit
de la lluyna en cel net.
m'agraden les dones
amb les que pots compartir una copa
xerrant del fet d'ésser
o simplement mirant-nos els ulls.
m'agraden les dones
que et miren
i t'enfonses
i somies navegar.
m'agraden les dones
que són llum
i les seves mans
et fan sentir-te viu.
m'agraden les dones
com la que pot inspirar
aquestes paraules.

Calaf - BCN 24-25/XI/2007
[el vers 39 també podria ésser: com les que poden inspirar(de fet no sé quin serà el definitiu)]

les estrofes del dia després

m'agraden les dones
que poden reflectir
l'horitzó al coll.
m'agraden les dones
que et fan apreciar el silenci;
les seves paraules saltarines
li donen musicalitat al silenci.
m'agraden les dones
amb un sllavis
que semblen una volta al món.
m'agraden les dones
com una finestra a la nit:
Wendy i Peter al mateix temps.
m'agraden les dones
que com el gat de Cheshire
sempre saben on hi ha un camí,
i et fan sentir
a l'altre costat de l'espill.
m'agraden les dones
d'escuma com la vora de l'oceà
on pots fer foc a la nit
i dormir sota els estels
encerclats de la música del ball.
m'agraden les dones
que quan les mires
saps que el seu cabell
és per embullar-s'hi
i rebre notícies i cartes.
m'agraden les dones
que et fan sentir
que la poètica vida del fingidor
és un parnàs per viure'l;
que el millor teatre
és la creació de les línies de la mà.
m'agraden les dones
que demostren
que no es necessita res més
que un desig de gaudir.
m'agraden les dones
que són com un jardí:
plens de secrets per descobrir.
m'agraden les dones
vives com la vida,
salades com els petons
de secrets com la lluna
dolces com les carícies
tendres com les mirades
de sorpreses com les nits
on edificar-hi la casa com un bosc;
com un somni que es pot fer real...

BCN 25+1/XI/2007

La tumba de las luciérnagas + Las algas americanas

La nit de l'u al dos de juny de l'any en curs els meus estimats Núria i Sergi em regalaven el llibre que veieu a la imatge. Era el seu present per endur-me fins a Cymru. [quin millor regal que un llibre per iniciar un viatge?]

El llibre, en traducció de L.Porta i J.Matsuura, són novel·les breus de l'escriptor japonés Akiyuji Nosaka: La tumba de las luciérnagas i Las algas americanas. Ambdues novel·les foren publicades en 1967 -octubre i setembre, respectivament- i guanyaren el premi Naoki l'any següent.

La tumba de las luciérnagas és un d'aquests textos durs i tristos fins fer-nos deturar els plors degut al dolor que s'aferra a les nostres vísceres i desgarra l'ànima; però essent al mateix temps una obra "preciosa". Se'ns narra els últims dies de Seita, en 1945 -plena guerra mundial-; com tracta de cuidar de la seua germana fins a la mort per inanició. La prosa de Nosaka és freda com el relat d'un nen -com el protagonista- però també és càlida com l'¡eterna esperança, sent al mateix temps tan real que et fa sentir calfreds de viure allò que narra. És un realt duríssim, tristíssim, però que una vegada llegeixes les primeres paraules no pots deixar-ho... i arribes al final negat en llàgrimes. La seva mirada ens ostra amb tota la realitat des dels ulls d'un nen com es pot arribar a morir lluitant per (sobre)viure.

Las algas americanas narra la visita d'un matrimoni nord-americà al Japó durant al període de "reeducaió". [Cal comentar que mentre totes les notes al respecte de la cultura japonesa fan molt entenedora les dues novel·les, en aquesta, el fet de no traduir les expressions en anglès poden impedir la lectura per aquelles persones que no entenguin aquest idioma] Amb un domini molt gran del sarcasme -com en l'anterior de la crudesa- ens mostra com el sentiment de vençuts i vencedors perduren al llarg del tepms.

Dues novel·les sense concessions perfectament recomenables; especialment La tumba de las luciérnagas. Encara més que llavors: moltes gràcies Peke i Gody.