Una de les més importants novel·les del segle XX. L'insigne escriptora catalana Mercè Rorodera ens recrea amb genialitat absoluta la vida quotidiana d'una dona a la Barcelona des de finals dels anys 20 fins després de la guerra (in)civil.
Més d'una vegada s'ha comparat -amb raó- l'estil de Rodoreda amb la seva admirada Virgina Woolf; fet que queda palés amb la seva prosa poètica, la seva capacitat per refletir-nos els canvis de la consciència de les persones, així com els de la quotidianeitat; i ple de gran simbolisme. Tot, òbviament, des d'una perspectiva molt femenina. Cal a dir, però, que La Plaça del Diamant presenta un estil molt lleuger i amable de llegir.
La novel·la escrita com a records de la pròpia protagonista -la Natàlia, la famosa Colometa-; ens permeten percebre com era la vida quotidiana d'una dona en aquells anys de canvi. I com la societat catalana de principis del XX també canvia; fent-ho, òbviament, els propis personatges. La Colometa representa la vida de tantes i tantes dones que havien de quedar sempre en un segon terme respecte l'home de la casa, que veien com la seva vida era una dedicació total i absoluta a d'altri; i com arribà la gana i les penúries.
L'obra és llegeix amb facilitat i fruició; de fet, el més fàcil és que enganxi amb molta rapidesa.
Curiositats:
1.- per què la plaça és diu així? Quans aquests terrenys foren venuts al llavors regidor de Gràcia la professió d'aquest era la joieria; i per aixó els nous carrers i places fets per la zona portaven noms relacionats amb aquesta professió.
2.- Els treballs de remodelació de la plaça van posar al descobert l'existència d'un refugi anti-aeri construït per la junta de defensa passiva durant la guerra civil espanyola (1936-39). La majoria de les places del barri ténen un refugi a sota, però la costrucció d'alguns pàrkings els ha fet desaparèixer per complet (plaça del Sol) o parcialment (plaça de la Revolució). El refugi de la Plaça del Diamant és visitable des de novembre de 2006. +info:
Visites guiades al Refugi Antiaeri de la Plaça del Diamant
Del 10/02/2007 al 06/10/2007
Refugi Antiaeri de la Plaça del Diamant
Pl Diamant, 10
3.- La Plaça del Diamant fou adaptada al cinema l'any 1982; així com diverses vegades al teatre.
Saps que m'encanta la rodoreda?? i no havia trobat fins el moment algú que ho compartís. Tothom em retreia el mal record que et pot portar el fet que t'obliguin a llegir un llibre (a l'escola). N'he llegit tres llibres (diria) però no la plaça del diamant (ja té delicte)..està a la llista, està a la llista...
ResponEliminaEls hi trobo a tots alguna cosa en comú. No sabria dir ben bé que.... Sento com si per ella l'escriure fos la sortida a sentiments reprimits, com si haguès escrit terapeuticament...els trobo poètics, sempre amb un anhel de màgia i a vegades crus com la vida mateixa....
apunto virginia woolf també a la llista
petons, artista!
el gran problema de les assignatures de literatura (i llengües) a l'escola i l'institut és l'oblilgatorietat de llegir uns llibres; a vegades, a més, erroniàment selecionats.
ResponEliminaLa Rodoreda és una gran escriptora. Crec que les seves novel·les es poden gaudir "molt fàcilment".
També és cert, que m'agrada més Mirall Trencat que no pas La Plaça del Diamant.
i sí, coincideixo amb el fet de la màgia i poesia que destila la seva prosa.
Tot i les influències que provocà, Virginia Woolf és una mica més dificil de llegir. És a dir, no és una "lectura de metro"; demana un grau d'intensitat la seva lectura; però que també es gaudeix molt.