No vingueres.
La teva paraula,
promesa d'una arribada,
es marcí en el vent,
mentre el temps
consumia la sorra del rellotge
alleugerint-se
del pes del futur.
Natxo Barrau i Salguero
BCN 24/II/2013
Font de la imatge aquí.
dijous, de març 21, 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
És un poema tan bo que no sé ni què dir.
ResponEliminaM'agrada aquesta frase llarga i la imatge del rellotge de sorra m'apassiona! Ja saps com m'agraden.
:)
Segueix així!
Gràcies per les teves apasionades paraules.
EliminaÉs curiós com aquestes llargues oracions abans o eren un o dos versos o com a mínim una de les noltes estrofes i ara esdevenen un poema per ells sols. Anem evolucionant el tot que hom és.
M'agrada com progresa el text i ell mateix sembla alleugerir-se del pes d'un aparent rencor entortolligant-se amb el propi temps passat.
El primer vers sembla ple de dolor i al final sembla cercar una soferta llibertat en (quasi) abandonar el feixuc pes dels anhels no assolits; esdevindran una melangia de no-futur?