Enyoro el river Dee,
enyoro els somnis
de nostàlgia de futur
que significà.
Aquells desigs
ja no poden
esdevenir reals,
afortunadament;
però, de vegades,
jugo a imaginar
què podria haver esdevingut,
com si la nostàlgia
fos set
i es pogués beure
en xarrups de melangia
en gots d'un altre vidre vital.
Natxo Barrau i Salguero
Dewi Sant 2013
BCN 1/I/2013
Afortunadament.
ResponEliminaI tot i que sempre quedi la pregunta de com seria tot ara i el que hagués pogut ser, ara els records i les nostàlgies de futur sempre et poden transportar i fer-te escriure poemes com aquest.
Sí, afortunadament.
EliminaAra puc gaudir dels records i de les paraules que aquests poden generar. I somniar nous somnis des de la nova felicitat.