Avui us deixo dues versions (canvien dues paraules) d'un poema:
Descapdellats
cossos al llit
en
la respiració de la son
després
de la mort
en
el plaer:
l'instant
que s'eternitza
per
la consumació
dels
anhels d'immortal infinitud.
Natxo Barrau i Salguero
BCN
24/II/2013
Desllorigats
cossos al llit
en
la respiració de la son
després
de la mort
en
el plaer:
l'instant
que s'eternitza
per
la consumació
dels
anhels d'eternitat.
Natxo Barrau i Salguero
BCN
24/II/2013
La imatge és de Fautisno Franco Ramón.
Quin moment més màgic descrius.
ResponEliminaNo em puc quedar amb un d'ells. Pensa que si els juntes, tens un únic poema! jeje
És la imatge d'un instant únic i meravellós, un instant quasi indescriptible i que només l'experiència ens mostra en la seva esplendor.
EliminaFer-ne només un? Però si són vuit versos on canvien tres paraules? Tu creus que seria factible?
No només és factible sinó que ho he fet, o alguna cosa per l'estil.
EliminaRecorda que el poeta pot fer amb els seus poemes el que li doni la gana... ;)
Fins a quin punt el poema es pertany a ell mateix o pertany al poeta?
EliminaPotser en aquest cas no acabo de veure clara la fusió perquè és un mateix poema amb el dubte de la corporificació definitiva; qui sap, tal vegada fóra l'estètica més adequada.