Avui us faig a mans l'escrit, una mica "paranoic" (podia ésser d'alguna altra manera) que vaig dedicar-li. Espero que us agradi. Podeu jugar a trobar les referències; fins i tot, a trobar-li un sentit i, si ho feu, explicar-me'l xD.
Succeí. L’evolució no ho hauria previst mai, però la intel·ligència artificial ho va aconseguir: va fer el salt d’espècie. Tal vegada Déu no jugava pas a daus, però la calamitat feu que les joguines s’alcessin contra els aprenents de Prometeu. I no, no succeí pas en una galaxia molt, molt llunyana; succeí dins d’una bala blava.
Tal volta, ara només resta que en Tom marxi cap a l’espai i qui sap si trobarà en Kirk si en HAL no pren el comandament. La República pràcticament és desapareguda. Només uns pocs alumnes d’un reduït grup de genis planeja la resistència. No foren pas el trífids, ni hi haurà mags amb cicatrius per voltar l’spin del destí. L’última guspira pot ésser una càrrega de brigada lleugera; qui serà el poeta que preguntarà als ulls dels infants “com ho podien ells saber, petit rebel?”.
Els androides continuaven cercant psiquedèlics amb què somniar horitzons d’on vindran pluges suaus quan els vaixells pirates assaltaren les assegurances del poder: els klickys havien esdevingut vius. Naixien més figuretes que nadons, i volien recuperar un món de somnis i no pas de malsons corporificats. El motí no faria presoners.
Els últims supervivents consultaren l’oracle. Lo Gat diu: We can be heroes, just for one day...
Natxo Barrau i Salguero
Barcelona i Calella gener 2018
P.S.: va ésser un plaer aprendre de tu, geni, a exercir de docent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada