La costa de les costes

Des que he tractat d'expressar els meus sentiments mitjançant les paraules sota l'estructura d'una poesia, crec que cercava aconseguir quelcom com el poema que segueix a continuació. M'agrada haver trobat, tot i que sigui en la ploma d'altri, la sensació que desitjava copsar; i, encara em reafirma en l'anhel que algun dia les muses em bufin entre les guspires de la nit el text que somnio escriure.

Us faig a mans el poema Kusternas Kust (La costa de les costes) de Bo Setterlind en versió traduïda al català i l'original sueca.

LA COSTA DE LES COSTES

Quina costa, preguntes, és la que més estimo,

quin país, quin dels vents,

quin poble, quina llengua, quin cel,

preguntes tu.

Ja responc: Tu.

He vist la costa de Cuba... i de Grècia,

Amèrica, Àfrica

i la misteriosa Índia,

però cap d'elles no és com la teva costa,

costa de misteriosa pell, de blanc enlluernador,

costa desconeguda dels meus, solitària,

de miratges, de vori,

de mon poema, de ma vida,

de ma cançó i mon enyor,

de ma sang i ma espera...

Desitjo

que vegis, com jo,

la claror de la costa

dibuixada contra el cel.

És cap a tu que jo meno el meu vaixell

en el brogit caòtic de la nit.

És cap a tu que jo meno el meu vaixell

amb timó de pur cristall.

Quina costa, preguntes, és la que més estimo,

quin món, quin sol,

quina muntanya, quin bosc,

quin espai, quina terra,

quin nom, quina empara, quin port?

L'ona vers ta platja

mormola ara també ma resposta,

mormola com el vent en la vela:

Ets tu, ets tu, ets tu...

Bo Setterlind

trad.: Lluís Solanes

KUSTERNAS KUST

Vilken kust, frågar du, är min älsklingskust,
vilket land, vilket luftstreck,
vilket folk, vilket språk, vilken himmel,
frågar du.
Jag svarar: Du.

Kubas kust har jag sett - och Greklands,
Amerikas, Afrikas
och Indiens,
men ingen av dessa är som din kust,
din huds gåtfulla, bländvita kust,
mina drömmars okända, ensamma,
hägrande elfenbenskust,
min dikts, mitt livs,
min sångs och min längtans,
mitt blods och min väntans...

Jag önskar,
du såge mot himlen
som jag
den kustens ljus.
Det är mot dig jag styr mitt skepp
i nattens kaotiska brus,
det är mot dig jag styr mitt skepp
med roder av ren kristall.
Vilken kust, frågar du, är min älsklingskust,
vilken värld, vilken sol,
vilket berg, vilken skog,
vilken vidd, vilken jord,
vilket namn, vilken famn, vilken hamn?

Dyningen mot din strand
viskar mitt svar även nu,
viskar som vinden i seglen:
Det är du, det är du, det är du...

Bo Setterlind

Font de les imatges:  Uppstigningen , Filant Prim i Tens un racó dalt del món.