Qui
no cauria,
en
apropar-se't
una
bonica noia jove
somrient
amb un halo de misteri
preguntant-te
què és la poesia,
en
la trampa
de
Bécquer?
Qui
no afirmaria,
convençut
com un creient,
que
ella és la poesia
rendint
el castell
sens
oposició?
El
poeta
no
definí la poesia,
generà
un arma
de
destrucció massiva de cors;
un
plomós ariet
per
enderrocar
les
portes de la raó.
Hi
ha preguntes
que
no poden ésser plantejades,
no
amb justícia guerrera;
és
com aplicar la màgia
o
cavalcar un drac
per
combatre un exèrcit
amb
l'únic estendard
de
les paraules.
Preguntar
què és la poesia
és
condemnar l'oïdor
a
un derrota en l'amor.
Natxo Barrau i Salguero
8/II/2013
Barcelona
Quina relfexió més sublim. Cada dia escrius encara millor. Com t'ho fas? M'encanta.
ResponElimina"Arma de destrucció massiva de cors... "
"Preguntar què és la poesia
és condemnar l'oïdor
a un derrota en l'amor."
Brutal!
Felicitats, poeta!
Gràcies (pronunciat tot enrojolat).
EliminaSerà que les muses em visiten, i dec tenir la fortuna que són de les bones, i una companyia especial que em permet copsar-ho i plasmar-ho.
Magnífic que et sembli una reflexió sublim (el que pot donar de sí un instant somniat reconvertit en poema!), i que siguis capaç de destacar uns versos.
Em preguntaràs "què és la poesia?", ara?
No em cal, tinc clar que poesia ets tu.
ResponElimina:)