dimecres, de febrer 13, 2013

Cada vegada que ens creuem somrius


Cada vegada que ens creuem,
somrius...
I el teu somrís
és com l'àmfora de Pandora:
em sento caure,
com si l'abisme
hagués furgat en el meu interior
i totes les pors
florissin el vol del teu somrís,
i em sento dolçament subjugat
sota la teva mirada
refulgent
com un cometa entrant
a l'atmosfera...

Continuaràs travessant l'espill
quan ens creuem
per somriure'm?

Natxo Barrau i Salguero

BCN 6/II/2013


4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ja sabem que la inspiració és quelcom voluble i que t'enxampa sense tu saber-ho, allà on les muses decideixin... La dificultat és poder estar preparat per fer-los cas.

      Elimina
  2. M'encanta.
    El somrís, el moment, l'instant d'atrapar-lo i desitjar-ne més, les paraules.

    Ets un poeta!

    Jo sempre et seguiré somrient.

    I sí, és complicat això de la inspiració... quan ets al cotxe o a punt de dormir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns instant capturat al moment, com una instàntia fotogràfica, això intenta ésser de vegades la poesia; tractar de transmetre aquella imatges i les sensacions que genera.

      I les mil-i-una versions i perversions que es poden fer tant del moment en si com de les seves evocacions i recreacions.

      Gràcies per voler mostrar-me sempre el teu meravellós somrís...

      Elimina

Dades personals

La meva foto
Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"