El passat divendres el gran i absolutament necessari en estos días inciertos Paco Ibáñez oferí un concert al Casino de l'Aliança del PobleNou. Gràcies a la Raquel per fi he aconseguit poder veure'l en directe.
És curiós, però per parlar d'un concert basat en la poesia manquen paraules per poder explicar la sensació allà viscuda.
La seva veu característica, com la seva negra vestimenta i la seva particular forma de tocar, ens transportaren per la història de la poesia i ens mostraren com no podem abandonar cap lluita.
El concert començà amb Coplas a la muerte de su padre de Manrique, una peça que des del 2003 té una significació especial per a mi. Fou com immergir-se de cop. I llavors després vindrien tota una sèrie de clàssics imprescindibles i necessaris com Andaluces de Jaén, Como tú, Érase una vez, La mala reputación, Palabras para Julia, Me lo decía mi abuelito o A galopar durant les dues hores i vinte que durà el concert.
No podem obviar les mil i unes anècdotes i comentaris que les seves intervencions generaren, com la batalleta de defensar l'ús de les llengües pròpies i de sentir-se català que féu a Burgos presentant una vegada la cançó A galopar. A més a més, cal agrair les col·laboracions que hi hagué durant el concert, especialment la de la Marina Rossell.
I és molt interessant ressenyar que Paco Ibáñez cantà en sis idiomes: castellà, gallec, èuscar, francès, català i llombard. Quantes persones poden oferir aquesta riquesa? I per cert, podria fer-ho més sovint en català: especialment si ho aconsegueix amb tant savoir faire com la seva musicació espriuana.
Per a mi fou una experiència, amb la pell de gallina moltes vegades, poder cantar, per fi!, aquestes cançons en un concert seu. Gràcies Raquel!
Si algun però es pot posar al concert fou el fet que no interpretés la molt necessària La poesía es un arma cargada de futuro. Però el públic la cantàrem sortint del concert.
P.S.: la primera entrada d'aquest blog fou La poesía es un arma cargada de futuro.
M'alegro que t'ajudés a fer realitat un somni. Jo també en tenia moltes ganes i ho vam fer junts.
ResponEliminaUn plaer; i com dius, no hi ha paraules.
Raquel
Em va alegrar molt poder viure aquest moment amb tu i que tu també el gaudissis tant.
EliminaGràcies!
Em sento com una intrusa en la vostra conversa, però tenia ganes de dir que jo vaig gaudir mot en un concert en què Paco Ibáñez anava acompanyat de José Agustín Goytisiolo. Va ser al març de 1994, al teatre Borràs (no penseu que tinc tan bona memòria, és l'hemeroteca de La Vanguardia que em permet de filar tan prim). Paco Ibáñes em va semblar gran i cansat, i ves per on, dels dos protagonistes, és el que encara queda i, pel que veig, segueix al peu del canó --o millor, de la guitarra que l'arma que acompanya la poesia en la professió del cantant.
ResponElimina