Com es desvaneix l'amor?
Què resta de l'amor quan construïm els records?
Serà l'amor perdut millor en el nostre record?
Aquestes preguntes serien el resum de la pel·lícula de Hur-Jin ho. La seva sinopsi diu:
Un técnico de sonido conoce a una locutora radiofónica en un viaje para captar los sonidos de la naturaleza en primavera. Enseguida se enamoran, pero una vez regresan a la realidad de sus vidas, deben enfrentarse al dolor de la separación...
La pel·lícula, lenta, de diàlegs mínims i tranquils, ens mostra tot el procès d'una relació d'amor. Des del seu naixement casual fins a un final on les preguntes i els rostres no vistos ens plantegen quines són les seves fronteres i les seves destinacions.
És una pel·lícula correcta, no gaire recomanable si no es té afinitat per cert tipus de cinema asiàtic lent i contemplatiu. Em varen agradar especialment les seqüències de filmació així com el personatge femení i la seqüència final, una petita joia.
Poc abans de la gran seqüència final passejant entre els arbres (els pensaments intuits, les cares no mostrades...) hi ha conversa que ens mostra on són les esquerdes de l'amor una vegada ja s'ha fracturat i tractem de retrobar-lo:
Després d'un silenci, mirant-se els dos, ella diu "T'enrecordes?" I ell respon: "De què?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada