La novel·la en qüestió és Els altres (Al Akharoun) de Siba al-Harez, «que és el pseudònim amb que ha hagut d'amagar-se una jove saudita de 27 anys de la ciutat xiïta d'Al-Qatif per tal de poder escriure Els altres, la seva sorprenent primera novel·la, on ens ofereix un talent inqüestionable i una mirada nítida que ens revela, en una aclaparadora exhibició de perspicàcia i sofisticació, tots els secrets d'una de les societats més conservadores del nostre temps.»
Els altres és el crit de protesta d'una jove saudita contra la tirania d'una societat que condemna les dones a viure en un món tancat i reglamentat, en un permanent gineceu on no és gens estrany que les primeres aventures amoroses sorgeixin entre elles. Siba al-Harez ens introdueix en el món ocult de les dones lesbianes àrabs, posa al descobert les seves experiències, els seus pensaments i els seus anhels, i descriu sense embuts els seus desitjos i les seves passions. Tal com confessa la mateixa autora, Els altres no és sinó una resposta que neix del dolor i l'alienació de les dones àrabs. Ens diuen a la contracoberta de la novel·la.
Aquesta molt interessant novel·la s'inicia amb una cita de Jean-Paul Sartre, L'infern són els altres. Ara bé, ens podem plantejar la veracitat de la idea que aquesta sentència resumeix el llibre. És cert que durant tota la narració sentirem com els altres ens construeixen el nostre propi infern, però també és cert que durant tota la narració podem sentir com ens està plantejant fins a quin grau som responsables nosaltres mateixos de l'infern que permetem als altres construir-nos.
No podem obviar, emperò, que en el cas de les dones saudites, i de molts altres llocs al planeta (i no oblidem que estem a la setmana de la lluita contra la violència masclista) més enllà de l'infern que pot suposar les vicissituds pròpies existeix un desert erm que és la societat que les envolta i impedeix que puguin desenvolupar-se com a oasis, com a persones.
La protagonista ens narra les seves sensacions, els seus records d'una època vital, ens obre la seva ànima i ens mostra com ha sigut el camí per arribar a la seva situació personal actual. Així sabrem com es va trobar amb l'amor davant seu; com la tragèdia ha marcat el seu esperit; com s'ha relacionat, com ha hagut de fer-ho obligada i com ha pogut fer-ho quan volia trencar les normes, amb altres dones; com són les relacions (in)humanes en un entorn com el seu.
Carregada d'ironia, aquesta tràgica (i sí, és un cant) novel·la, que topa amb la polèmica tot i no cercar-la, ens mostra aquesta vida obligada de les dones tancades en el gineceu d'una societat masclista i classista. Trobarem pel camí cops i carícies; cops que fan sagnar i ens mostren una de les cares de l'amor, la seducció, la necessitat i la submissió, de vegades voluntàries, així com carícies que ens duen al paradís amb les hurís o a l'infern més descarnat i obscè. És una novel·la on podem descobrir, com deia aquella gran pel·lícula en la seva publicitat, que és possible trobar una flor en un femer.
Al igual que la llum pot travessar les aigües i donar vida, aquesta novel·la ens narra la cerca de la protagonista; de fet, tot el llibre és el seu camí de llambordes grogues per arribar fins l'amor. O potser l'amor, i totes les proves, moltes d'elles molt doloroses o com designis divins, inescrutablement incomprensibles, són el camí fins la dèlfica revelació de la pròpia ànima. Amb l'erotisme mostrant-se tal i com ella l'ha sentit, tal i com ha sigut viscut, amb les seves pulsions recorrent-li el cos, des del moment del descobriment, travessant el desert de la culpa, fins l'acceptació del plaer en el seu naixement del plaer; aquesta obra d'un cert lirisme en el seu racionalisme, ens mostra el camí de la protagonista, el seu dur vagarejar, la senda fins saber què som i qui som, què desitgem i què necessitem. Perquè potser entenent-nos i respectant-nos sabrem perquè desitgem allò que anhelem...
La novel·la ens fa travessar la nostra pròpia odissea i si l'hagués de resumir amb unes paraules serien:
Som les derrotes i el somni de la victòria, som el dolor i el desig de plaer, som el nostre cos quan el donem voluntàriament i deixem d'ésser-lo quan ens el prenen per la força o per l'ús de l'habitud, som el cos de l'altra persona quan volem estimar-la i deixem de ser-lo quan ambdues no ens podem entregar, som el record i la melangia de futur...
En definitiva Els altres és un llibre que tot i no ésser perfecte, potser de vegades peca d'ésser una primera obra, és una novel·la molt recomanable. Ara bé, no us deixeu entabanar per cap sinopsi, crítica ni tan sols per aquest comentari...
Títol: Al Akharoun
Autora: Siba al-Harez (2006)
traducció: Jaume Ferrer
Col·lecció Llarg Recorregut de Ediciones El Andén
ISBN: 978-84-92475-59-9
