Só esta liberdade nos concedem
Os deuses: submetermo-nos
Ao seu domínio por vontade nossa.
Mais vale assim fazermos
Porque só na ilusão da liberdade
A liberdade existe.
Nem outro jeito os deuses, sobre quem
O eterno fado pesa,
Usam para seu calmo e possuído
Convencimento antigo
De que é divina e livre a sua vida.
Nós, imitando os deuses,
Tão pouco livres como eles no Olimpo,
Como quem pela areia
Ergue castelos para encher os olhos,
Ergamos nossa vida
E os deuses saberão agradecer-nos
O sermos tão como eles.
Ricardo Reis -Fernando Pessoa-
àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dimecres, de gener 02, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
aforisme
(2)
amistats
(50)
art
(49)
avui tocarem les consciències i o els collons
(6)
Barcelona
(7)
blogs
(3)
bon viure
(8)
cançons
(11)
carta dins d'una ampolla des del vaixell pirata
(1)
Catalunya
(23)
Ciència
(7)
cinema
(26)
còmic
(12)
concerts
(7)
concurs
(1)
contes
(1)
cultura
(19)
Cymru
(20)
dansa
(6)
diables
(8)
dona
(15)
erotisme
(2)
escultura
(5)
esports
(4)
expos
(15)
família
(15)
fantasia
(1)
fotografia
(37)
història
(23)
lectures poétiques
(25)
llengua
(3)
llibres
(144)
mitologia
(3)
música
(55)
novel·la
(1)
obres d'art inspirant texts
(4)
paranoies
(11)
passejades
(1)
pensaments
(52)
percussió
(1)
pintura
(17)
poesia
(197)
política
(31)
Postcards to Bangor
(6)
relats
(1)
religió
(2)
sexe
(4)
somnis
(1)
teatre
(22)
textos propis
(135)
tradició
(7)
traducció
(4)
viatges
(2)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada