Has imaginat un futur llunyà
on compartir un delit conjunts;
podria esmolar el somrís
i extasiar-me en el desig
del possible castell oníric d’onades,
però sempre brolla un dubte
en la contemplació de tota flor...
Per què t’imagines
un esdevenidor allà d’enllà en el temps,
què no et fa desitjar
solcar els cels del present?
Natxo Barrau i Salguero
BCN 4-17/VI/2013
Imatge: Els primers freds, Miquel Blay
Present, futur, desig realitat. Quantes bufetades!
ResponEliminaAra no entenc el teu comentari: per què esdevé un conjunt de bufetades?
EliminaPerquè de vegades no tenim el que desitgem, blabla.
EliminaCom sempre diem, la grandesa de la poesia és que cadascú la interpreta a la seva manera, independentment del que pensava la persona que la va escriure.
La grandesa de la poesia, de qualsevulla guspira artística, és la interpretació que és fa de la creació, no la pròpia creació ni el seu procés creatiu. I si allò que l'artista creu que creia quan creava no té res a veure amb la interpretació que en fa una altra persona és un moment igualment sublim ja que no hi ha una veritat, sinó aproximacions a la veritat ce cadascú.
EliminaI sí, és cert que moltes vegades no tenim allò que desitgem, o desitgem allò que no podem tenir (segur que no podem?), o, bàsicament, ens fem un embolic entre el voler i el poder.
EliminaSomniem i lluitem per fer esdevenir els les utopies avui en realitats de l'avui del demà.
Sempre, sempre, sempre, s'ha de viure el present. Perquè fuig.
ResponEliminaSalute!
Ja ho sabem: Collige virgo rosas...
Elimina