Si escrivís cançons en anglès això hauria estat "Trying to keep a lie alive", però com no és el cas, són dos breus fragmets poètics, o intents d'ésser poesies. En el fons, segurament només són paraules, pensament que qui sap si tal vegada el vent se les endurà o potser comel fum abans esbosaran quelcom.
L'AMISTAT
El rellotge
reflectit a l'espill
infereix que
el futur
no serà una
nostàlgia somniada;
molts hauran
enretirat les aigües
i tal
vegada, ja només restarà
el desig
d'un doble gronxador
al porxo
d'una caseta
on sospirar
per allò
que podia
haver sigut
i sabies que
mai seria.
Natxo
Barrau i Salguero
BCN
30/V/2013
EL
FUTUR QUE NO FOU
Què pots
preguntar-li
a l'espill
quan et
sents lluny de tothom,
quan
t'adones
que ha
sorgit una frontera
i quasi
tothom
és en un
altre territori
i tu ja no
pertanys
sinó al
passat
i al teu
propi record
del somni de
futur.
Natxo
Barrau i Salguero
BCN
30/V/2013
Quines reflexions més dures, però més dur és arribar a fer aquestes reflexions.
ResponEliminaUnes grans paraules que transmeten allò que alguna vegada hem hagut de viure tots, malauradament.
Crec que tens tota la raó quan dius que és molt dur haver de viure aquesta experiència, la vivència de patir com l'amistat s'esmicola com un miratge o fuig entre els dits com l'aigua de la mar.
EliminaSuposo que aquestes paraules, com tantes d'altres escrites com a versos, no són sinó un intent de catarsi per exorcitzar els dimonis d'aquests traumes.