fa uns pocs dies us parlava d'aquesta grandíssima escriptora, grna entre les més grans, que és Maria-Mercè Marçal ja que havia llegit la seva compilació Llengua Abolida. Aquest cap de setmana m'he submergit en el seu llibre Raó del Cos.
És un llibre publicat pòstumament, amb els textos -molts inacabats o encara no revistas; altres llegits i publicats- que conservava quan les moires la vingueren a cercar. Degut al coneixement de la seva malatia, un càncer, aquests poemes destil·len, més enllà de les seves pròpies temàtiques de l'autora, la malaltia i la pròpia mort; sempre des de la seva ingent destressa amb les paraules.
És un recull corprenedor; però absolutament necessari de llegir.
Morir: potser només
perdre formai i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l'úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.
***********************************
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·Lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
Aquesta setmana hi ha una sèrie d'actes relacionats amb Maria-Mercè Marçal:
10 de desembre de 2008
Recital "El meu amor sense casa",
amb música de Toti SolerPoemes de Maria-Mercè Marçal recitats per Cinta Massip
Lloc: Centre Francesca de Bonnemaison. Teatre La Cuina Carrer de Sant Pere més Baix, 7, Barcelona
Hora: 19 hEntrada lliure
Del 12 al 13 de desembre de 2008
Segones Jornades Marçalianes al Palau Robert de Barcelona Saba vella per a les fulles noves
Palau RobertPasseig de Gràcia, 107, 08008 Barcelona
93 238 80 91 / 92 / 93 Fax 93 292 12 70
també al palau robert podeu visitar:
Les fotògrafes Colita, Aymerich i Manent retraten l’escriptora Maria-Mercè Marçal
llàstima no poder assistir a les jornades; ella ho entendria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada