Des
que he tractat d'expressar els meus sentiments mitjançant les
paraules sota l'estructura d'una poesia, crec que cercava aconseguir
quelcom com el poema que segueix a continuació. M'agrada haver
trobat, tot i que sigui en la ploma d'altri, la sensació que
desitjava copsar; i, encara em reafirma en l'anhel que algun dia les
muses em bufin entre les guspires de la nit el text que somnio
escriure.
Us faig a mans el poema Kusternas Kust (La costa de les costes) de Bo Setterlind en versió traduïda al català i l'original sueca.
LA
COSTA DE LES COSTES
Quina
costa, preguntes, és la que més estimo,
quin
país, quin dels vents,
quin
poble, quina llengua, quin cel,
preguntes
tu.
Ja
responc: Tu.
He
vist la costa de Cuba... i de Grècia,
Amèrica,
Àfrica
i
la misteriosa Índia,
però
cap d'elles no és com la teva costa,
costa
de misteriosa pell, de blanc enlluernador,
costa
desconeguda dels meus, solitària,
de
miratges, de vori,
de
mon poema, de ma vida,
de
ma cançó i mon enyor,
de
ma sang i ma espera...
Desitjo
que
vegis, com jo,
la
claror de la costa
dibuixada
contra el cel.
És
cap a tu que jo meno el meu vaixell
en
el brogit caòtic de la nit.
És
cap a tu que jo meno el meu vaixell
amb
timó de pur cristall.
Quina
costa, preguntes, és la que més estimo,
quin
món, quin sol,
quina
muntanya, quin bosc,
quin
espai, quina terra,
quin
nom, quina empara, quin port?
L'ona
vers ta platja
mormola
ara també ma resposta,
mormola
com el vent en la vela:
Ets
tu, ets tu, ets tu...
Bo
Setterlind
trad.:
Lluís Solanes
KUSTERNAS
KUST
Vilken kust, frågar du, är min älsklingskust,
vilket land, vilket luftstreck,
vilket folk, vilket språk, vilken himmel,
frågar du.
Jag svarar: Du.
Kubas kust har jag sett - och Greklands,
Amerikas, Afrikas
och Indiens,
men ingen av dessa är som din kust,
din huds gåtfulla, bländvita kust,
mina drömmars okända, ensamma,
hägrande elfenbenskust,
min dikts, mitt livs,
min sångs och min längtans,
mitt blods och min väntans...
Jag önskar,
du såge mot himlen
som jag
den kustens ljus.
Det är mot dig jag styr mitt skepp
i nattens kaotiska brus,
det är mot dig jag styr mitt skepp
med roder av ren kristall.
Vilken kust, frågar du, är min älsklingskust,
vilken värld, vilken sol,
vilket berg, vilken skog,
vilken vidd, vilken jord,
vilket namn, vilken famn, vilken hamn?
Dyningen mot din strand
viskar mitt svar även nu,
viskar som vinden i seglen:
Det är du, det är du, det är du...
Bo Setterlind
Font de les imatges: Uppstigningen , Filant Prim i Tens un racó dalt del món.
