El llibre El curiós
incident del gos a mitjanit de
Mark Haddon fou un èxit de vendes i crítica ara fa uns anys. Té
certa gràcia però
no és cap meravella de l'altra món. Et fa passar una estona
entretinguda, i és cert que té un protagonista, en Christopher,
especial, un nen amb un trastorn de l'aspecte autista, però en cap
cas de la talla d'un Oliver Twist com ens pretenen vendre la moto a
la contraportada.
Són
més realistes les referències citades a la contraportada
«Una
novela conmovedora, verosímil y muy divertida.» Oliver Sacks
«Soberbia.
Mark Haddon escribe con sabiduría y sentido del humor.» Ian McEwan
«Excepcional.
Al mirar a través de los ojos de Christopher, vemos el mundo con
mayor claridad y nos comprendemos mejor a nosotros mismos. ¿Qué
más se puede pedir a un libro?» The
Sunday Telegraph
que
tracten de situar-nos en les característiques pròpies de la
història. El nostra protagonista narra en primera persona les seves
vicissituds per resoldre l'enigma del gos de la veïna assassinat a
mitja nit, i fent-ho ens mostra amb la més infantil i involuntària
innocència la seva quotidiana habitud i com canvià la vida de la
seva família.
Una
de les majors virtuts de la novel·la és el realisme, el verisme que
transmet en tot moment i el fet que no pretengui allargar la història
en excés així com la manca d'alliçonament ni esperit moralitzant
que denota i cert humor àcid que salpica la narració. És un llibre
recomanable per passar l'estona sense capficar-se gaire, tot i que el
personatge principal ens farà en la difícil situació que viuen
aquests individus i les seves famílies.
Potser
es podria encoratjar l'autor a tractar de novel·lar el somni del
Christopher del capítol 229.
