El protagonista de
Firmin només podia ésser
una rata, quin altre animal pot devorar, literalment i
metafòricament, els llibres d'una vella llibreria? La novel·la de
Sam Savage ha esdevingut «tot
un símbol de l'amor a la literatura»
merescudament, és un petit text, per extensió i pretensions, on les
referències literàries basteixen una tràgica, més aviat
tragicòmica, història d'amor vers la literatura i una forma de
viure-la, una forma de sobreviure en un món decadent i condemnat a
l'extinció.
L'amor
no correspost és dolent; però el que veritablement et pot enfonsar
és l'amor impossible de correspondre. L'amor,
els amors, amb totes les seves vessants i costats del mirall,
desfilaran per entre les pàgines d'aquestes parets plenes de
paraules tot cercant una redempció que potser només l'amistat o la
literatura podrien salvar.
Firmin
és una rata nascuda en una petita llibreria bostoniana que aprendrà
a llegir devorant les pàgines dels llibres desats al magatzem. La
seva insostenible solitud, alienant dels seus congèneres, la durà a
confraternitzar amb el llibreter així com d'un escriptor fracassat.
I apareixerà la Ginger. Tot plegat en un món condemnat, ple de
condemnats; perquè, de vegades, sembla que la lectura és l'única
salvació per amagar-se del destructiu món.
No
cal ésser un erudit per gaudir de la lectura de Firmin,
només ganes de gaudir d'una estona envoltats de paraules i humor
cínic tot servit com a faula. A mi m'arribà de la mà del Cavaller
Sant Jordi, en una encertada tria per recordar que la literatura ens
pot fer lliures, però que cal poder compartir-la.
Us
encoratjo a llegir Firmin,
tal vegada us semblarà que no passa res a la narració, però és
una història mínima que ens recorda el poder de les petites
històries i de la màgia de la literatura.
