Ara que sembla que la tardor comença a arribar a les nostres contrades, us faig a mans uns lleus versos escrits en ple setembre a la llum del sol de les seves platges, com si fos un sentiment que recorre la nostra vida cavalcant damunt un tranquil tren...
Com
una platja
al
migdia a mitjans setembre,
així
es troba ara el meu cor:
ara
que la plàcida llum del sol
damunt
les onades calmes
només
ets tu,
i
l'escalf de la sorra calenta
permet
caminar
damunt
el plaer a pler
com
damunt les brases
del
passat.
Pràcticament
la sorra és buida,
com
si l'haguérem passat pel sedàs.
És
un allargassat instant de calma:
l'existència
degotant
per
la clepsidra
sense
més necessitat
que
deixar passar les hores.
Natxo
Barrau i Salguero
10/IX/2013
de
Calella a Barcelona
Les imatges són de Niwbwrch, Ynis Môn, Cymru. Fonts: AngleseyWalk, Uli_Germany flickr i Behance.
Quina pau, quina tranquil·litat i serenor. M'encanta el que descrius i com ho fas. Les imatges i les comparacions són sublims.
ResponEliminaCom ja t'he dit: no em queden més barrets per treure'm!
:)
P.S: per què no deixes la musa tranquil·la una temporada i me l'envies? :P
Gràcies per les teves admiratives paraules.
EliminaLa sensació que tractava de copsar i transmetre el poema era aquesta serenor de deixar passar el temps sense haver de capficar-se, simplement essent en el mateix moment que l'existència és.
Moltes mercès per la teva col·lecció de barrets.
Jo no tinc cap control sobre la musa, ella decideix què i quan fer-ho; però jo ja li dic que torni a visitar-te que segur que serà una visita plaent i productiva.