.jpg)
Res no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar.
Maria-Mercè Marçal Raó del Cos
imatge: la mar calma, Gustave Courbet, The Metropolitan Museum of Art. New York. USA.
El poema és superb. La idea és brutal, d'aquelles que només es poden tenir en certs moments i només certes persones...
ResponEliminaQuina dona tan gran vam perdre... i quin tresor ens va deixar.
Tot el llibre de Raó del Cos està impregnat d'aquesta qualitat i d'aquests dolors i patiments, però també de la visió eternament esperançada.
ResponEliminaQuina dona i quin tresor...!
Tinc ganes de llegir-me'l...
ResponElimina