L'espill
es trenca;
és
la por.
No
és pas la por a la mort,
és
la por
al
buit que deixarà
en
d'altri
la
pròpia mort.
Natxo
Barrau i Salguero
Barcelona
8/X/2013
font de la imatge: Pas un autre.
dimarts, d’octubre 15, 2013
dimecres, d’octubre 02, 2013
...una imatge deixada "qui sap"...
I
vaig trobar la teva fotografia,
qui
sap si deixada o abandonada,
amb
una mirada
que
semblava espiar
els
vaixells que fan vela...
A
on volies fugir?
A
on necessitaves tornar?
Natxo
Barrau i Salguero
Barcelona
estiu 2012
font de les imatges: The Self Forgotten by Sherry Huang i Millenium gallery.
dilluns, de setembre 09, 2013
No existeix millor exaltació de l'esport... (barrejant olimpisme i sexe)
No
existeix
millor
exaltació de l'esport
que
la designació de la seu olímpica
ens
enxampi, novament,
fent-nos
l'amor.
Natxo
Barrau i Salguero
BCN
7/IX/2013
dilluns, d’agost 26, 2013
sempre que em fixo en els teus ulls...
Sempre que
em fixo en els teus
ulls,
em mires amb unes
pupil·les molt contretes;
potser,
t'enlluerna
el reflex de la teva pròpia llum.
el reflex de la teva pròpia llum.
Natxo
Barrau i Salguero
gener
2012
divendres, d’agost 16, 2013
Velada inoblidable (relat eròtic)
Ara fa uns dies un bon vell company em comentà que JugetitosSex, una pàgina de joguines eròtiques online, havia decidit convocar un concurs de relats eròtics. Ell hi participava i em convida a fer-ho. Només rebre el guant del repte alguna idea ja va brollar dins el meu cap, però, aquestes, quan havien de prendre cos negre sobre blanc no acabaven de quallar, més aviat per un excés d'extensió. I a més a més, per a complicar-ho més, el relat que més em trempava (mai millor dit, oi?) per enviar no acabava de trobar la forma. De fet, ara en tinc unes tres versions possibles del relat, però una d'elles, potser la més fàcil i la menys extensa és la que he acabat presentant. A més a més, últimament em costa escriure en castellà; o, millor dit, la meva llengua d'expressió literària és quasi exclusivament el català, fet que afegia la feina d'escriure el relat i traduir-lo. Bé, sigui com vulgui, al final, vàrem aconseguir enviar un text.
D'aquest us faig a mans l'inici en la versió original a continuació, però el relat sencer, traduït el trobareu seguint l'enllaç a continuació. El segon enllaç és la pàgina on el podeu votar (espero que ho cregueu oportú). Cal haver fet m'agrada a la pàgina de facebook de juguetitossex.
Gaudiu!
Aquella havia d’ésser una vetllada
inoblidable. Seria la nit que sempre havia somniat, el delit esdevenint
realitat corporificada. Arran d’aquella nit la història seria una altra. El so
de la porta obrint-se indicava que la funció havia d’iniciar-se, era el teló
aixecant-se per permetre la consecució dels anhels.
L'enllaç al relat íntegre: http://www.juguetitossex.es/blog/item/129-velada-inolvidable
L'enllaç a les pàgines de votació: https://apps.facebook.com/138147962901963/gzmjd
dimarts, de juliol 23, 2013
Quan els records ens visiten ennuvolant la vista (2 poemes)
Els records són elements molt perillosos, igual que l'amor pot nàixer d'una metàfora, tota una vida pot canviar pel prisma amb el que es mira el pasat d'una persona.
Revisitar indrets que formen part del nostre passat, i d'aquell que sembla especialment estimat, sigui per la tergiversació que pot crear el pas del temps o per la nostàlgia de certes vivències pot esdevenir com la magdalena proustiana i endegar una cascada on s'amalgamen records, nostàlgies de futur, mistificacions de vivències i mitges mentides camí de veritats.
Avui n'he viscuda una d'aquestes experiències i a més a més de recordar aquelles paraules que havia escrit potser és l'última vegada que et visito n'han nascut de noves. I he decidit fer-vos-les a mans.
GESPA
DE L'AUTÒNOMA
Records
en verd.
Records
en la boirina
de
la memòria que construeix el passat.
Records
en verd
en
la boirina de la memòria
que
construeix plaent el passat.
Records
triats
en
la voràgine de l'abisme.
Records
en verd
en
la borina de la voràgine
de
l'abisme de la memòria
que
construeix plaent el passat.
Records
en
el lleu sospir que tenyeix de verd
la
borina de la memòria
i
desfà la voràgine de l'abisme
construint
plaent el passat.
Natxo
Barrau i Salguero
UAB-BCN
23/VII/2013
PASSES
EN EL TEMPS
Les
mateixes passes,
els
mateixos llocs;
però
no pas els mateixos indrets.
El
somrís còmplice
amb
un mateix
i
amb els fantasmes
del
passat
en
reconèixer
els
costums de l'habitud pretèrita;
la
melangia,
perillosament
mel·líflua,
evoca
la nostàlgia
per
les passes perdudes en el temps.
No
et pots permetre somniar
ni
un instant,
que
esdevindria lacerantment etern,
la
recerca del temps perdut;
no
mirem l'abisme,
emportem-nos
unes volves de la seva boirina
com
un viatger del temps
i
pintem de verd
el
camí de llambordes grogues.
Natxo
Barrau i Salguero
UAB-BCN
23/VII/2013
Les imatges i fonts són els quadres de Carl David Friedrich Monjo a la vora de la mar i Caminant damunt un mar de boira així com les fotografies el wallpaper "morning" (by cherry sweetly) i Abyss shrounded in fog (by niwet) abyss_shrouded_in_fog_by_niwet-d5be2nd
i les seves fonts són.
dimecres, de juliol 17, 2013
Verano indio
S'apropava Sant Jordi, i la Rosi, l'encarregada de la Mediateca de l'Escola Pia Nostra Senyora ens demanà títols per encetar la secció de còmic de la biblioteca. Un dels clàssics que sonà fou Corto Maltès i arran d'això en Xavi em recomanà Verano indio. He de reconèixer que no n'havia llegit res ni d'Hugo Pratt ni de Milo Manara; bé, potser del veronès podria dir que sí havia vist algun dels seus mítics dibuixos de les seves obres més conegudes.
Amb ganes vaig embarcar-me en la lectura d'aquest Verano indio, expressió que vindria a ésser com la nostra "estiuet de Sant Miquel" o fins i tot del de Sant Martí. És un guió de Pratt dibuixat per Manara on ens narren uns tràgics incidents a la nord-amèrica colonial del segle XVII. La història s'inicia amb una seqüència muda de nou planes apoteòsica (això definia Will Eisner com a art seqüencial quan parlava del còmic, oi?). Després passa a esdevenir un retrat de l'enfrontament entre diferents maneres d'entendre la vida, la visió dels indígenes que es veu sotmesa per la intolerància puritana europea, i això acabarà en uns durs enfrentaments de tràgiques conseqüències. Ens trobem a l'inici de les hostilitats entre els europeus descendents del Mayflower i els indígenes d'aquelles terres.
El còmic es llegeix d'una volada. Les seves 160 pàgines es mantenen captivat, tractant de copsar en un silenci expectant tots els detalls del dibuix i desitjant saber com avança l'infortuni cap a la catòstrofe final. M'agrada la construcció dels personatges que van dotant la història de detalls i matisos per moments i que fan la narració absolutament creïble i encativadora.
A destacar també el portafoli inicial de James Fenimore Pratt o Hugo Cooper que ens situa plenament en l'obra que gaudirem a continuació.
[Filtracions de contingut]
La violació inicial, sense que es vegi en cap moment, és d'un genialitat sublim, d'una brutalitat lírica que ens donarà pas als instants de pausa per situar els personatges i què ens presagiarà la terrible tempesta que està covant-se. Descobrirem l'assentament dirigit pel dèspota reverent Black, així com les difícils relacions entre la família d'Abigail, pecadora marcada a foc amb la L de Lilith i obligada a viure a mig camí entre la terra d'uns i altres. La venjança in situ d'Abner Lewis de la violació provocarà la tragèdia entre els indis abenaki d'Squando que voldran reparar les morts dels seus amb l'assentament de New Canaan. Una tragèdia en vida on descobrim algunes vides tràgiques.
[s'acaben les filtracions de contingut]
Obres com aquesta fan que es pugui considerar el còmic com el novè art.
En breu gaudiré de la seva segona col·laboració, El gaucho, quin millor resum per recomanavar-vos la seva lectura? Tot s'incià en un estiu indi...
Per cert, aquest clàssic, tot i ésser del 1983, és l'obra de la que es sent més orgullòs Manara (podeu comprovar-ho en aquesta entrevista).
dimecres, de juny 26, 2013
El curiós incident del gos a mitjanit
El llibre El curiós
incident del gos a mitjanit de
Mark Haddon fou un èxit de vendes i crítica ara fa uns anys. Té
certa gràcia però
no és cap meravella de l'altra món. Et fa passar una estona
entretinguda, i és cert que té un protagonista, en Christopher,
especial, un nen amb un trastorn de l'aspecte autista, però en cap
cas de la talla d'un Oliver Twist com ens pretenen vendre la moto a
la contraportada.
Són
més realistes les referències citades a la contraportada
«Una
novela conmovedora, verosímil y muy divertida.» Oliver Sacks
«Soberbia.
Mark Haddon escribe con sabiduría y sentido del humor.» Ian McEwan
«Excepcional.
Al mirar a través de los ojos de Christopher, vemos el mundo con
mayor claridad y nos comprendemos mejor a nosotros mismos. ¿Qué
más se puede pedir a un libro?» The
Sunday Telegraph
que
tracten de situar-nos en les característiques pròpies de la
història. El nostra protagonista narra en primera persona les seves
vicissituds per resoldre l'enigma del gos de la veïna assassinat a
mitja nit, i fent-ho ens mostra amb la més infantil i involuntària
innocència la seva quotidiana habitud i com canvià la vida de la
seva família.
Una
de les majors virtuts de la novel·la és el realisme, el verisme que
transmet en tot moment i el fet que no pretengui allargar la història
en excés així com la manca d'alliçonament ni esperit moralitzant
que denota i cert humor àcid que salpica la narració. És un llibre
recomanable per passar l'estona sense capficar-se gaire, tot i que el
personatge principal ens farà en la difícil situació que viuen
aquests individus i les seves famílies.
Potser
es podria encoratjar l'autor a tractar de novel·lar el somni del
Christopher del capítol 229.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- Natxo
- Bangor, Gwyned / Cymru, United Kingdom
- mai m'ha agradat parlar de mi mateix, així que millor visiteu aquesta "definició"