Remors

REMORS

Àlex Susanna

El mar, com el foc o la pluja,
acompanya l'home aquestes nits de densa lectura
en què tot és ja fosc i irreverent.
De tant en tant se n'adona.
El mar és com un coixí
on ell recolza alguna idea.
Llavors se l'endú
i la bressa; la torna nova,
canviada, potser més clara o més neta...
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començar.
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començar.
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Com l'amor, potser...
Llavors es tracta de tornar a començar.



imatges: Ynys Llanddwyn / Niwbwrch (Cymru) estiu'07.

*

Crit i nit

Ahir vàrem anar a veure l'exposició Imatges i Memòria de Mauthausen.

Aquí teniu el comentari.

A la nit vai' trobar-me amb aquest text i vai' pensar que era una adequada forma per reflectir algunes de les sensacions.

CRIT I NIT

Consirós cant e planc e plor
Guillem de Berguedà

Les famílies de dol per a tota la vida.
La guerra, la postguerra... Recorde aquella mare
que no li varen dir que el fill havia mort
en el front de Terol: simplement li digueren
"ha desaparegut". I va passar la guerra
esperant el seu fill. I va acabar la guerra
i esperava el seu fill. I va parar la taula,
li va posar també llençols nous en el llit,
i esperava a la porta. No ha sabut res del fill.
¿Morí? No s'ha sabut. Sols, desaparegut.
Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde
els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
i no obria la porta. ¿On estava el seu fill?
Si fou mort, ¿on fou mort? Oh, coses de la guerra!
Qui va saber això! Les famílies de dol
per a tota la vida. La guerra, la postguerra...

Vicent Andrés Estellés

P.S.: i per recordar que encara tenim pendent la lectura de textos per la República.

Himeneu

HIMENEU

Joan Brossa

El matrimoni està determinat
Per l'amor purament
I simplement,
I aquesta és la gran prova que imposem
Al nostre amor.
Ni per curiositat, amb orgull
Ho declaro,
No hem visitat cap església,
Però sí que ens parem en silenci
Davant aquests vells arbres.

El respecte al nostre amor
Fa abstenir-nos de tot
El que sigui un negoci
O un segell o un afront.

Ens aturem a l'entrada del bosc;
Ell acompanya, digne, la pregària.
Ens inclinem en entrar-hi;
Res no ens destorba el pas.

Ens besem com dos pans sota la gran arbreda.
I així el sol senzill declara
Que som marit i muller.



imatges: al Parc del Labertint d'Horta, ara fa un any.

if you want to commit suicide...

If you want to commit suicide, why don't you begin to swim?
Dr. Hans-Peter Kübis

Arribares fins el punt més llunyà;
allà on gairebé només pot existir un far.
Només tenies una idea a la teva ment:
necessitares, volies un final per a la teva història.
Et llançares, sense res, a la freda aigua;
el teu cos reaccionà, i nadà.
Nadares i nadares
i sols l'aigua era al teu voltant;
i entre la blava carícia
suraven els teus records
i tractaren d'ofegar-se els teus somnis.
Nadares i nadares
fins descobrir que t'agradava nedar;
però ja era massa tard
-quina ironia que ara et semblés
massa aviat-
els teus músculs ya no responien
i queies dins l'aigua
com un glaçó de sal...

N.B.S.
5/IX/2007
Bangor (Gwynedd) Wales

imatges: Llandudno i Prestayn (Cymru) estiu del 2007.

salm 23

La setmana passada, com a consequüència d'un decés, vai' tornar a escoltar el Salm 23. Possiblement sigui el més conegut. Vai' aprofitar per escoltar-lo amb calma detingudament. Allunyant-me de la fe amb que està escrit hom troba que és una declaració d'amor mutu molt profund. Si en comptes del concepte "Senyor" hom utilitza el de la persona estimada es troba amb un poema d'entrega amorosa total.

Coses de decidir observar els textos religiosos sense fe a la mirada...

23 (22)
1 Salm del recull de David.
El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
2 Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
3 i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
4 ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
5 Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
6 Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

imatge: La Pastora, Vincent Van Gogh, Tel Aviv Museum

*

Jostein Gaarder + l'advent

Ara fa uns pocs dies la Raquel em comentà que sa mare li havia regalat, com cada any, un calendari d'advent. La primera impressió fou de sorpresa, tot i que potser no seria el més indicat per dir-ho: m'havia sorprés el fet que ella any rera any tingués un calendari d'advent essent absolutament atea. És en aquest moment en que es pensa que poden ésser tradicions que es mantenen pel propi costum; o, simplement, d'aquells actes aparentment religiosos, o si més no, vinculats a la fe, però que en el fons no ho són pas.

Sigui pel motiu que sigui, algun dia hauria d'escriure al respecte dels actes com assistir a una misa quan l'ateïsme és la creença per una tradició d'altri; bé, doncs el fet és que aquest calendari d'advent em feu pensar en un altre: el d'un llibre de'n Jostein Gaarder. El llibre s'intitula “El misteri de Nadal” i està centrat en un calendari d'advent; òbviament, essent una obra de l'autor de El Món de Sofia és fàcil deduir que hi haurà quelcom de “fantasiós” o si més no “aparentment màgic” en ell. Recordo haver llegit aquest llibre dies després d'un altre de seu “Vita brevis”, centrat en una suposada carta de l'amant de Sant Agustí d'Hipona. Aquest també em semblà una petita joia, com l'altre. Dic petita per les seves dimensions; però crec que mentre un és un conte de fades amb un nen com a protagonista però dirigit als adults per tractar de recuperar les il·lusions de la innocent infantesa; l'altre ens fa pensar en els motius que fan moure les nostres decisions vitals. Mentre un ens fa pensar en la màgia que poden representar les tradicions religioses per als infants; l'altre ens mostra la duresa, moltes vegades injustificades, que les religions poden impossar a les nostres vides.

Des que vaig llegir "El món de Sofia", ara fa ja molts i molts anys, que m'han atret els llibres de Gaarder. A més dels ja citats em va agradar moltíssim "Maya". La trobo una obra molt i molt interessant i recomanable. Els personatges que dibuixa, el moment, les vicisituts i la trama, així com l'organització del llibre em captivaren. M'han dit que la seva gran obra és "El misteri del solitari", emperò, aquesta encara resta pendent.

Si més no, avui volia deixar constància del fet que trobo molt interessant i suggeridora la seva obra.

núvols

Els núvols tenen quelcom d'enigma infantil. Hom pot onbuvilar-se fàcilment contemplant-los.

És cert que sempre han set companys de viatge nostre, però hi hagué dos fets que em feren deixar de mirar-los per observar-los: la meva estada al País de Gal•les i la fascinació per la fotografia de núvols, de fet per fer fotografies en general.

Les imatges que per instants poden dibuixar, jugant amb les tonalitats llumíniques, poden esdevenir veritables obres d'art naturals efímeres. ¿Qui no ha jugat, paradigmàticament estirat a la gespa o a la sorra, tant se val si sota el sol de l'estiu o de l'hivern, a interpretar les formes dels núvols? Però més enllà de la fascinació infantil per un art fugisser, resta l'atracció científica. ¿Per què? Aquesta pregunta més filosòfica que pròpiament científica, ens ha vingut a la ment, si som heràclitament desperts, al seu respecte. I podem entendre la seva essència, però sempre mantundran la seva capacitat de despertar una espurna d'admiració al poder contemplar l'espectacle que poden representar al cel.

Ens tornen la nostra consciència de finitud i d'infimitessa deixant-nos bocabadats amb les meravelles de la natura i l'univers. Un passeig sota un cel on els núvols migren ballant amb els colors pot ésser una de les millors exposicions retrospectives a les que mai podrem assistir.

escrit tornant de Riells i Viabrea el 8 de novembre de 2009.

imatge foto d'un capvespre de tardor a Riells i Viabrea per Raquel Riba Raja.

*

reflexión ante el espejo

Les nits fosques, o les regandes per una lluna esfereïdorament il·luminadora poden provocar deleris, o deixar al descobert vessants ocultes de les vores de les cantonades de l'ànima. I això pot provocar que la veritat, o allò que hom interpreta com la veritat, o el que es voldria acceptar com cert, se'ns apareix com un fantasma per recòrrer la nostra pell. No hi ha in vino veritas perquè sols som la veritat que volen acceptar qui acceptem al nostre costat:

REFLEXIÓN ANTE EL ESPEJO CUANDO NO TE TENGO
(o sólo en los recuerdos)

si todo fuera tan fácil
como estar enamorado de ti,
lo estaría siempre
hasta el final de las noches;
pero me gusta
complicarme la vida,
por eso con la penúltima cerveza
trato de pensar
en otras mujeres.

N.B.S.
8/V/04

imatges:

• Espill, Eduardo Gruber, (Descripción:1989. Óleo sobre tela. 140 x 140 cm. Colección Dr. Pedro Ruiz de Temiño Malo. Madrid. España)

• Espejo, Ignacio Iturria, (Descripción:1998. Óleo sobre lienzo. 198 x 26 cm. y objeto. Óleo sobre cartón. 145 x 11,5 cm. de diámetro)

*