àngel caigut descendit a la terra, on es veié seduït per la bellesa de les dones aprenent els secrets del sexe i la depravació
dijous, de març 21, 2013
No vingueres
Avui 21 de març és el dia internacional de la poesia, per aquest motiu aprofito per fer-vos a mans un poema recent que m'agrada força. Espero que a vosaltres també i que la poesia sempre us acompanyi per il·luminar-vos el camí.
És curiós com aquestes llargues oracions abans o eren un o dos versos o com a mínim una de les noltes estrofes i ara esdevenen un poema per ells sols. Anem evolucionant el tot que hom és.
M'agrada com progresa el text i ell mateix sembla alleugerir-se del pes d'un aparent rencor entortolligant-se amb el propi temps passat.
El primer vers sembla ple de dolor i al final sembla cercar una soferta llibertat en (quasi) abandonar el feixuc pes dels anhels no assolits; esdevindran una melangia de no-futur?
És un poema tan bo que no sé ni què dir.
ResponEliminaM'agrada aquesta frase llarga i la imatge del rellotge de sorra m'apassiona! Ja saps com m'agraden.
:)
Segueix així!
Gràcies per les teves apasionades paraules.
EliminaÉs curiós com aquestes llargues oracions abans o eren un o dos versos o com a mínim una de les noltes estrofes i ara esdevenen un poema per ells sols. Anem evolucionant el tot que hom és.
M'agrada com progresa el text i ell mateix sembla alleugerir-se del pes d'un aparent rencor entortolligant-se amb el propi temps passat.
El primer vers sembla ple de dolor i al final sembla cercar una soferta llibertat en (quasi) abandonar el feixuc pes dels anhels no assolits; esdevindran una melangia de no-futur?